El fenomen The Penguins

Hi havia una vegada uns pingüins que... Així podria començar la fabulosa història de The Penguins, una formació de música jamaicana de Sant Feliu de Llobregat que s’ha convertit en tot un fenomen entre nens i nenes versionant els títols més universals del cançoner tradicional infantil a ritme ska, reggae, calypso i rocksteady. Aquest dissabte presenten el seu tercer disc ‘Ballant damunt la lluna’ en el Teatre Grec dins de la jornada ‘Grec en família’ en què també actuaran Xiula, The Pinker Tones, Natxo Tarrés & the Wireless, entre d’altres.

La del Grec serà una de les grans cites del seu calendari estival, però fa anys que The Penguins toquen matins i tardes en pobles i ciutats de tot Catalunya i són rebuts com a ídols. Per a molts púbers, són el grup que els està introduint en la música jamaicana, de la mateixa manera que en els anys 70 i 80 l’Orquestra Argenteria va introduir els seus avis a la salsa. ¿Com? Encaixant lletres infantils com ‘En Joan petit’, Sol, solet o ‘Si tu vas al cel’ en partitures de Bob Marley, Prince Buster o Alton Ellis. Quan els nens i nenes canten la versió de ‘L’ase i el tractor’ de The Penguins, per exemple, també estan ballant el clàssic ‘Pomps and pride’ de Toots & the Maytals.

Quatre concerts en un dia

Tot es va precipitar el 2011 quan Oriol Serna, guitarrista del grup, va proposar a The Penguins que toquessin a l’escola La Roureda de Sant Esteve Sesrovires, on era professor de música. Tenien dos mesos de marge i van preparar un repertori especial per a aquell públic infantil. “Ens ho passàvem molt bé en els assajos tocant ‘La masovera’. ¡Ens partíem la caixa!”, recorda Serna. Tant, que es van disfressar i fins i tot van preparar coreografies per a cada cançó.

Aquell dia van fer tres actuacions de 40 minuts, cadascuna adaptada a l’edat dels nens i nenes. No hi havia pares. “Va ser una bogeria. Es va muntar una macroconga que va estar a punt d’acabar en invasió de l’escenari”, recorda el saxofonista, Eduard Polls. I com que va córrer la veu que havien preparat un repertori infantil, els van contractar per fer una quarta actuació aquella mateixa tarda a l’escola Miquel Martí i Pol del seu poble, Sant Feliu del Llobregat. ¿Algun altre grup de la història ha fet quatre concerts el primer dia de la seva carrera?

The Penguins ja van interpretar ‘Puff, el drac màgic’ a ritme rocksteady en aquelles quatre primeres actuacions. Encara avui aquesta tristíssima cançó és un moment àlgid dels seus concerts. Un de tants, ja que el seu espectacle no té davallades d’intensitat. Igual que als discos, armen el repertori de manera que hi hagi cançons que puguin disfrutar nens i nenes des de P3 fins a 6è de primària. “El cervató” o ‘Mireu els meus ànecs’ serien de cicle inicial fins a P5, ‘Dr. Pins’ és de cicle mitjà i ‘El rossinyol’ seria de 5è o 6è de primària”, informa Serna.

La carrera de The Penguins com a grup de ska-reggae per a adults ha quedat una mica estancada perquè passen els anys i el públic infantil respon amb un entusiasme que els continua desbordant. Es planten davant de l’escenari a tocar el seu saxòfon de joguina, els demanen autògrafs al braç i els regalen dibuixos, penjolls i manualitats en els quals apareix el grup tocant o algun personatge d’alguna cançó: gripaus blaus, dracs... “Tenim un petit museu al local d’assaig amb tots els regals”, explica Eduard amb orgull.

La saga de Sant Feliu

Els Penguins formen part d’una llarga i intricada cadena de connexions. El professor de música de molts d’ells va ser Joan Josep Blay, saxofonista del grup de jazz–fusió dels anys 70 Blay Tritono. Serna va tocar a Skalextric, una banda de ska dels 90 que va gravar les seves maquetes amb David Rodríguez de Beef. Aquestes maquetes les sentia el nen Eduard Polls, que va tenir de monitor Francesc Puiggrós; actual cantant del grup. L’avui famós Ramon Mirabet va cantar dos anys a The Penguins. El ‘triunfito’ Nil Moliner va ser-ne el bateria amb només 15 anys.

Malgrat oferir més de 50 concerts per temporada, tots els Penguins tenen feina. Uns imparteixen classes de música i d’altres, de matemàtiques. Un és físic i l’altre, ferreter. I quan arriba el cap de setmana es transformen en ciclistes, astronautes, esquimals, científics bojos, reis, lleons, mosques... Ells mateixos dissenyen les disfresses, la decoració de l’escenari, el guió dels espectacles, els videoclips, els cartells, els cedés... I, per descomptat, també autogestionen els seus comptes i condueixen la furgoneta que els porta amunt i avall.

Més de 25 pingüins han format part de la banda en aquests set anys. Gairebé tots són de Sant Feliu, tot i que han acceptat algun extracomunitarid’Esparreguera, Sant Just i Barcelona. En escena són deu músics i tenen fins a cinc suplents per si algun falla. Només els acompanya un tècnic de so. Tota la resta, ho fan ells. Mentre un infla el pingüí gegant, un altre munta el coet i l’altre penja els planetes. I al final del concert, mentre uns desmunten l’escenari, d’altres atenen el lloc de discos. El normal és dedicar mitja hora o més després de cada concert per atendre els seus minifans.

Només cedés i samarretes

Quan van editar ‘Reggae per xics’ (2011), les botigues amb prou feines en volien còpies. Venien el 80% dels cedés als concerts. El seu èxit insospitat ha fet que ara els distribuïdors ja els facin centenars de comandes. Han col·locat més de 20.000 unitats dels seus quatre àlbums i ara la venda ja s’ha equilibrat al 50% en botigues i concerts. Perquè, tot i que bona part del públic ja té tots els seus discos, se’ls emporten per regalar-los a nebots o fills d’amigues. A diferència dels grups de música moderna, els discos de The Penguins no passen de moda. Cada any en venen mil de cada referència; és igual que sigui novetat o un disc del 2014. També despatxen samarretes, però no han volgut ampliar el catàleg amb pitets, clauers i altres objectes per evitar fomentar escenes de nens cridant als seus pares que ho volen tot.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

The Penguins ofereixen concerts infantils amb les mateixes característiques dels concerts d’adults: hora i mitja d’actuació, escenari gran, deu músics i una sonorització professional perquè centenars i centenars de menors i adults puguin escoltar-los. Han hagut de batallar molt perquè el públic pugui escoltar-los en condicions. Per exemple, sempre demanen que els altaveus estiguin penjats perquè si són a l’escenari els menors es queden sords. També demanen tanques. “No és perquè no se’ns acostin, sinó perquè no estirin els cables”, expliquen. I aconsellen que els concerts no es programin a les hores que fa més calor, ni massa tard si l’endemà cal anar a l’escola. ¡I si farà molt de sol, que hi hagi ombra!

Quan van obrir aquesta via de repertori infantil, alguns companys de l’escena reggae van veure amb recel que The Penguins es dediquessin a versionar el cançoner català. Ho veien una maniobra carrinclona. Aviat van canviar d’idea. Avui, diu Polls, “molta gent amb qui havíem coincidit en festes de reggae ve amb les seves criatures”. Tocar per a nens també ha fet madurar els de Sant Feliu. A l’octubre publiquen nou disc per a adults i per primera vegada han aparcat l’anglès. “¿Què faig component amb el diccionari al costat? No té sentit”, reconeix Polls. Aquesta vegada, el seu repertori serà compost i interpretat en català. L’idioma dels seus pares i dels seus fills.