Salvador Sobral, riure per no fer-se mal

A l’entrada delsjardins de Pedralbes, un grup de nois i noies es partien de riure fent-se fotos amb la figura de cartró mida natural de Salvador Sobral que donava la benvinguda al festival. No era per a menys. Venien de passar tres dies tancats amb el Sobral de veritat gravant un disc. Eren Noko Woi, un grup de músics veneçolans amb seu a Barcelona del qual Sobral és vocalista. La cosa es remunta a quan el músic portuguès vivia a la ciutat. Abans d’Eurovisió, abans del ‘boom’. Ha de ser estrany veure com de la nit al dia el teu amic es converteix en una estrella. Ha de ser més estrany encara si el que es converteix en una estrella de la nit al dia ets tu.

Notícies relacionades

Salvador Sobral: "Després del trasplantament de cor, més que eufòria sento histèria per viure"

¿Val la pena?

Era la seva tornada triomfal a Barcelona, però sobre l’escenari Salvador Sobral feia com si no passés res. Feia bromes sobre la litúrgia dels grans concerts, bromes sobre l’autobiografia que escriurà quan ja no pugui cantar, bromes sobre com de car que és veure'l ara en concert. I abans que res, bromes sobre si mateix. Li treia tant ferro a l’assumpte que semblava que fos allà per accident. O que en el fons no tingui intenció de ser una estrella durant gaire temps. Potser aquest humor li serveixi per protegir-se de la fama sobtada. Potser Sobral riu quan parla amb el públic per després no fer-se mal quan canta. Perquè va cantar com si li fos la vida aquestes cançons que parlen d’amor, de tendresa, de buscar un lloc al món. Potser només es protegeix contra el drama.

El més esperat

“A veure, ¿per què som aquí? Hi ha una raó, i aquesta raó és una cançó que va escriure la meva germana”, va dir en un català encantador que barrejava amb el castellà amb molta facilitat. ‘Amar pelos dois’, aquella cançó tan poc eurovisiva amb què va guanyar el festival el 2017, era el més esperat de la nit. Però també va ocórrer una cosa especial quan va cantar ‘Mano a mano’ o quan es va asseure al piano per acomiadar-se amb ‘Paraules d’amor’. Té cançons, té molta música al cap, té una veu pròpia –en anglès, menys– i té encant. ¿Tindrà ganes de ser una estrella? “Cuando el barco parezca perdido recuérdame dónde quisimos llegar”, diu la cançó 'Cerca del mar'. La va escriure un dels seus amics que, assegut entre el públic, el mirava com si encara no s’ho cregués. Ha de ser estrany.