Anar al contingut

anatomia d'un 'beef'

C. Tangana-Yung Beef: punyalades de trap

Els dos artistes, màxims exponents de la nova escena urbana musical, protagonitzen un duel de cançons creuades carregades de pulles a l'altre

Ignasi Fortuny

C. Tangana-Yung Beef: punyalades de trap

Dani Canto Spain

Fa menys d’un mes, el Primavera Sound va aconseguir reunir en un hotel de luxe del Fòrum per a una trobada amb la premsa els tres màxims exponents de la nova escena urbana musical, Yung Beef, C. Tangana i Bad Gyal, en una foto inèdita i, ja es veurà, si també irrepetible. Allà va començar una història que protagonitzen els dos primers, una espècie de ‘western’ on tots dos són traçuts pistolers i en el qual, és clar, només pot quedar-ne un. En aquest duel, guionitzat o no, les bales són cançons creuades carregades de pulles. Això, el ‘beef’ entre artistes, l’enganxada, és en el trap i en el rap una pràctica més o menys habitual i es pot traduir en temes, celebrats per la seva multitud de seguidors.

Fa uns anys, en la creixent ona del trap a Espanya, el ‘beef’ era molt present, com si els artistes es disputessin un escàs públic. Amb el temps, les baralles han anat a menys, potser perquè tots han trobat la seva gent, els seus fans, i poden viure de la música.

Així doncs, no és una pràctica nova, però la picabaralla C. Tangana-Yung Beef és d’especial rellevància per la importància dels seus protagonistes en el panorama musical actual. De la mateixa manera que altres artistes de la mateixa onada, estan trencant tabús i donant cops de martell a la indústria de la música. D’això tracta precisament aquest ‘beef’, de maneres d’entendre el negoci i de com combatre l’‘establishment’ que gestiona aquest mercat. I d’això van discutir a la suculenta roda de premsa organitzada pel Primavera Sound.

“Jo no vull crear una indústria en què depenguem de gent d’etiqueta, de fills de puta. Jo vull crear una indústria que depengui de nosaltres, de gent que li agrada la música”, va opinar Yung Beef, que fa anys que va trencar el seu contracte amb Sony i que ara promou joves artistes amb el seu propi segell, La Vendición. “No s’ha de tenir por de les multinacionals perquè ens mengen els ous, perquè existeix internet”, va afegir. D’altra banda, C. Tangana, artista que precisament va firmar per Sony després d’anys publicant amb el seu propi segell, va mostrar la seva visió: “Canviar les coses és enfrontar-te directament al problema amb les mateixes armes que el problema et planteja”.

Cançons milionàries

Després d’aquesta trobada, C. Tangana va treure un tema que va desencadenar aquest duel de l’oest, ‘El Rei Soy Yo / I Feel Like Kanye’, que va néixer arran d’unes declaracions seves contra el Rei al Primavera. I el ‘beef’ va sorgir d’aquests versos: “Si yo hablo, Sony ficha a Fernandito -nombre real de Yung Beef-; si yo hablo, la Bad Gyal sale en vespino; el rey de Bogatell, soy el Cecilio”. El primer, el comentat; el segon, ve d’una discussió sobre qui va ser el primer en aparèixer motoritzat a sobre d’un escenari; i el tercer, que també hauria destronat el trapaire Cecilio G.

Dies després que C. Tangana llancés aquesta cançó, Yung Beef va respondre amb ‘Yes indeed / I feel like Kim K-RIP Pucho’. Aquests són alguns dels versos que destaquen: Si quieres hacer ruido, habla de mí [...] Quieres ser yo pero eres tu [...] La Bad Gyal te ha pasao por la derecha en la Vespino. En la cançó, que és plena de referències de l’imaginari del trap espanyol, el granadí també acusa el madrileny de gastar milionades en promoció. 

En aquest beneït diàleg amb cançons, l’última resposta és de C. Tangana sota el títol ‘Forfri’. El madrileny va prometre treure'l quan esgotés les existències d’unes samarretes que va fer amb la cara de Yung Beef caracteritzat com el Che. “T’ha passat com a la imatge del Che, el sistema ha sabut aprofitar-se de tu per treure partit de tots els teus ‘followers’ i ja només et queda el discurs”, li va dir a través d’una carta. I va vendre en pocs dies 1.000 peces a 20 euros. 

‘Forfri’, igual que les dues anteriors, van ser cançons milionàries en reproduccions a Youtube i primera tendència a la plataforma de vídeos. “T’has cregut el Robin Hood d’internet; cada vegada que puges un tema cobren uns altres deu”, caricaturitza C. Tangana Yung Beef. Al final del tema, el madrileny llança una reflexió: “El sistema se nutre de gente como tu, de los que se creen que están fuera, pero solo están abajo”.

Es preveuen més punyalades de trap. Falta saber si el ganivet és de plàstic, si el western està basat en fets reals o és pura ficció.