'Granny's dancing on the table': el llop és el pare

La sueca Hanna Sköld combina acció real i animació stop motion per contemplar la disfunció familiar i els abusos que pateixen diverses generacions de dones. Malgrat que són substanciosos a nivell atmosfèric, els segments d’acció real són repetitius i excessivament esforçats perquè resulten lúgubres; d’altra banda, les seccions animades són fascinants, i s’inspiren en els germans Quay per transmetre tot un catàleg emocional. Malgrat aquest desequilibri, el conjunt de Granny’s dancing on the table és un pertorbador conte d’una nena per a qui la família és sinònim de dones torturades i pares tirànics, i una reivindicació de la ràbia i la imaginació com a armes per alliberar la dona de la dominació de l’home.