LA CARA OCULTA D'UN referent cultural

El gran secret de Paulina Pi de la Serra

Núvol rescata a través dels seus relats la figura de la influent intel·lectual dels anys 50 i 60, que va ocultar que va tenir una filla amb Joan Estelrich, mà dreta de Cambó

El gran secret de Paulina Pi de la Serra
El gran secret de Paulina Pi de la Serra
El gran secret de Paulina Pi de la Serra

/

5
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Helena Feliu avui té 83 anys. Va créixer sabent que era la filla secreta de Paulina Pi de la Serra (1906–1991), fruit del seu amor clandestí i adúlter amb el seductor Joan Estelrich, polític de la Lliga i mà dreta de Cambó. “En públic tenia prohibit anomenar-la mare. Si anàvem pel carrer i ens trobàvem algú, ella deia que jo era la filla d’uns amics o una alumna”, recorda sobre la seva mare biològica i tia de Quico Pi de la Serra. Va ser una dona “víctima d’una època i una societat”, que va viure amb una permanent contradicció interna, ja que mai va reconèixer la seva maternitat per temor al ‘què diran’ en la benpensant Terrassa d’abans de la guerra civil i per no arruïnar la projecció pública i el respecte que s’havia guanyat en la vida cultural de la ciutat. 

Ara, Edicions del Núvol reivindica la figura d’aquesta intel·lectual “invisible”, que els 50 i 60 es va convertir en referent i mentora d’escriptors com Feliu Formosa, Marta Pessarrodona i Vicenç Villatoro, el pintor Marc Molins o el cineasta Toni Padrós i es va guanyar el respecte de Salvador Espriu i Gabriel Ferrater. I ho fa rescatant la seva única incursió en la ficció, ‘Història d’Emma’, un recull de relats ambientats al món culte i cosmopolita de la guerra i postguerra en el qual es va moure, que només havien vist la llum en una limitada i introbable edició de 1982.     

L’existència de la seva filla secreta es va conèixer fa cinc anys, quan Quaderns Crema va publicar els dietaris d’Estelrich, editats per Manuel Jorba, mentre l’Helena, psicòloga clínica i professora, va intentar posar-se a la pell de la seva mare i pensar com es devia sentir i va escriure, a tall de “catarsi” personal, la novel·la ‘Pecat original’ (Plataforma). Allò va alertar la branca oficial de la família, que no coneixia l’existència de l’Helena, i Mary Pi de la Serra, neboda de la Paulina i germana del Quico, va contactar amb ella i la va secundar a la presentació del llibre. 

Paulina Pi de la Serra, amb Joan Perucho a la seva esquerra, amb la classe intel·lectual de Terrassa. / ARXIU

Quan tenia tres mesos, la Paulina i Estelrich van donar l’Helena a un matrimoni d’acollida a Gràcia, es van encarregar de la seva manutenció i de tant en tant anaven a veure-la. “Aquella família em va educar, em va criar i em va estimar –explica Helena–. De nena un dia em van dir que havien vingut ‘el senyor i la senyoreta’ i que jo els havia d’anomenar ‘papà i mamà’, no ‘papa i mama’ perquè feia pobre, ni tampoc ‘pare i mare’, que feia de pagès. Però només dins de casa”. 

"Va ser una víctima de l’època i de la societat en què va viure", la benpensant Terrassa d’abans i després de la guerra, afirma la filla secreta 

La Paulina havia nascut en una família benestant, intel·lectual i catalanista de Terrassa i el seu pare, vinculat a totes les iniciatives culturals de la ciutat, li va donar una educació privilegiada per a una dona de l’època, en contacte amb artistes, músics i escriptors, explical’editor de Núvol, Bernat Puigtobella. Va començar la seva carrera política molt jove, als anys 30,a la Lliga Regionalista, on va treballar amb Cambó i la seva condició d’oradora brillant li va valer el sobrenom del ‘rossinyol de la Lliga’.Va ser en un viatge del partit on va conèixer i es va enamorar d’Estelrich i el 1934, el mateix any en què es va quedar vídua, va néixer a Ginebra la filla de tots dos, l’Helena, que va portar el cognom del marit mort i el d’ella. 

La guerra civil els va agafar a França i es van quedar a l’exili. “La família els va dir que no tornessin perquè els podien matar”, assenyala l’Helena. I contextualitza Villatoro, acompanyant el rescat: “Ella simbolitza el relat d’una part de Catalunya que no s’ha escoltat i que hem tancat en un calaix dient que eren traïdors. La Lliga va pactar amb Franco. El pare de la Paulina li escriu una carta a l’inici de la guerra. Li diu que la FAI ha matat molts amics de la família, personalitats de la dreta, com ells. I desitja que guanyi Franco perquè deixin de matar-los. Però també diu que no vol acceptar que Catalunya renunciï a la seva personalitat, que és el que sap que passarà si Franco guanya.”

Retrat de Paulina Pi de la Serra realitzat per Antoni Padrós.

Després de la guerra, la Paulina va treballar per la resistència cultural catalana i com a professora, i va fer un programa molt popular de Ràdio Terrassa, ‘A correcuita’, però va deixar poca obra, sobretot estudis sobre la vida intel·lectual de la seva ciutat. “El classisme és l’aspecte que més mal fa a la seva figura”, apunta Villatoro. Són reveladors els records de l’Helena, que sense indici de rancor, diu que “mai” la va veure com una mare. “Però era algú important per a mi. Ella tampoc m’havia de sentir com una filla perquè sempre m’explicava que maques que eren les seves alumnes i l’esplèndidament bé que vestien. Això em feia molta ràbia”. I, afegeix, "lamentava que no hagués heretat la seva gràcia i elegància”.

Va influir en escriptors i artistes de la postguerra, com Marta Pessarrodona, Vicenç Villatoro i Feliu Formosa

Notícies relacionades

“Quan m’havia de casar em va dir que digués que no tenia pares. Però li vaig explicar tot al meu nòvio, la família del qual era de Terrassa, i no els va importar. Això la va fer esgarrifar, va pensar que tota la ciutat ho sabria. Però no va passar res. Patia molt per si se sabia la veritat”. Una veritat que els nets de la Paulina no van saber fins a complir 18 anys, quan els seus pares els ho van explicar. Els havien dit que l’àvia havia mort durant la guerra, ja que aquesta havia deixat d’anar a visitar-los quan el més gran tenia uns tres anys.

Els fills de l’Helena van escriure la Paulina. La volien conèixer. La resposta va ser una negativa escrita a màquina. “No destruïu el meu pobre i petit prestigi local tan durament guanyat”. 

Temes:

Llibres