Merzouki connecta el hip-hop, la dansa i la música barroca a 'Folia'

Traslladar la dansa urbana del hip-hop a l’escenari és una cosa. Convertir-la en un llenguatge nou que dialoga amb el ballet clàssic, la dansa contemporània i la música barroca és revolucionari. No és estrany que 'Folia', el nou espectacle de Mourad Merzouki, despertés tant d’entusiasme entre el públic en la seva estrena divendres passat a Lió, en l’obertura del festival Les nuits de Fourvière.

La proposta, que recalarà alFestival Internacional Castell de Peralada el 17 d’agost, està protagonitzada per 17 impressionants ballarins i vuit músics. Entre aquests últims, destaca la soprano Heather Newhouse, una autèntica figura tant en la part vocal com en el seu atreviment a l’hora d’interactuar amb els ballarins, no només cantant sinó participant en la coreografia.

És el muntatge més ambiciós de Merzouqui. El creador francès nascut a Lió, de pares algerians, va ser dels primers a portar a escena el hip-hop. Va portar la dansa urbana a l’escenari amb Accrorap, companyia que va cofundar el 1989 amb Kader Attou, Eric Mezino i Chaouki Saïd. I a partir del 1996 va començar la seva aventura en solitari amb Käfig, companyia amb la qual continua investigant i renovant el hip-hop.

Sempre interessat en superar fronteres estètiques, en sumar i incorporar nous elements al seu llenguatge per connectar amb l’espectador i obrir la seva mirada, Merzouki transmet a 'Folia' un ampli catàleg de sensacions, que van de la fúria a l’alegria. “‘Folia' parla de la bogeria dels homes davant el món. Els homes han evolucionat a través de la tendresa, però també de la violència i la desesperació."

Més que explicar històries, en els seus espectacles prefereix que cadascú es munti la seva pròpia pel·lícula a partir de les imatges que dona. A 'Folia', amb ballarins vestits amb una robes grises recobertes amb una capa de pols que els donen un aire entre fantasmes i zombis, un pot connectar amb l’evolució de l’ésser humà, a través d’una aconseguida barreja entre el gènere culte i el popular.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

La banda sonora integra el repertori barroc amb follies, xacones i tarantel·les, ritmes de danses d’una altra època, interpretades pels sòlids músics de Le Concert de l’Hostel Dieu que combinen amb ritmes electrònics creats per Franck-Emmanuel Comte. Tota aquesta herència dels segles XVII i XVIII és reinterpretada en clau actual a través de la vitalitat i l’energia del hip-hop. Però el llenguatge de Merzouki, que integra elements del circ, va més enllà per dialogar també amb el ballet i altres estils. El diàleg també s’estableix entre els músics, amb un vestuari d’inspiració barroca,  i els ballarins.   

A Lió l’estrena va ser un èxit. El públic fidel que segueix Merzouki va esclatar en aplaudiments en diversos moments durant l’espectacle. Veurem què passa a Peralada.  "En els últims anys la imatge de França s’ha vist perjudicada per tot el que ha passat al país", diu evitant utilitzar la paraula terrorisme. "De nen va ser difícil perquè no em sentia francès ni tampoc algerià. Tot i que soc francès, la gent es fixa en els meus orígens i en el meu nom, sobretot aquests últims anys. "Espero mostrar a Peralada que a França hi ha una joventut amb molt per dir i compartir que s’expressa a través de la dansa i de l’art"