Charles Aznavour, emocions de veritat

La talla d’un artista es manifesta a vegades davant els contratemps, i Charles Aznavour va demostrar que la seva és així de gran després d’enfrontar-se, aquest divendres a la tarda, amb un pinçament muscular que va arribar a posar en perill la seva actuació al Liceu. Ell mateix ho va explicar, en un to tragicòmic, quan va sortir a escena. «Avui tenia dues opcions: una, no cantar, i l’altra, morir a l’escenari. Per a vostès seria un fet per recordar: ‘El vam veure morir en directe’», va fer broma en francès davant d’un públic perplex.

Després d’uns moments de titubeig, en què va demanar al seu pianista, Erik Berchot, que l’ajudés a agafar el to, Les émigrantschansonTe espero

Je voyageAvec un brin de nostalgieEncoresMourir d’aimer, DésormaisHier encore

Notícies relacionades

Camp d’en Grassot, territori literari

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

Sa jeneusse (La nostra joventut)Qui? (¿Qui?)Les plaisirs demodés

Que c’est triste VeniseLa bohèmeEmmenez-moi