Charles Aznavour, emocions de veritat

La talla d’un artista es manifesta a vegades davant els contratemps, i Charles Aznavour va demostrar que la seva és així de gran després d’enfrontar-se, aquest divendres a la tarda, amb un pinçament muscular que va arribar a posar en perill la seva actuació al Liceu. Ell mateix ho va explicar, en un to tragicòmic, quan va sortir a escena. «Avui tenia dues opcions: una, no cantar, i l’altra, morir a l’escenari. Per a vostès seria un fet per recordar: ‘El vam veure morir en directe’», va fer broma en francès davant d’un públic perplex.

Després d’uns moments de titubeig, en què va demanar al seu pianista, Erik Berchot, que l’ajudés a agafar el to, Les émigrantschansonTe espero

Je voyageAvec un brin de nostalgieEncoresMourir d’aimer, DésormaisHier encore

Notícies relacionades

Duki, un diable generós amb les claus del Sant Jordi

El comte de Montecristo

Sa jeneusse (La nostra joventut)Qui? (¿Qui?)Les plaisirs demodés

Que c’est triste VeniseLa bohèmeEmmenez-moi