Llaços grocs a la Fontana di Trevi

Èxit a El chiringuito de jugones. Mega, canal minoritari, ha aconseguir un 9,4% de quota de pantalla. És una xifra molt notable. Aquell dia, per exemple, la gran tele pública de l'Estat, TVE-1, va fer un 9,9%. O sigui que el tractament que va fer Josep Pedrerol de la derrota del Barça va elevar el seu programa. ¿I com va analitzar el partit, podríem preguntar-nos? Del conjunt dels seus opinadors, només el periodista Quim Domènech estava desolat. La seva tristesa era tan gran que es va quedar pràcticament sense parla. Murmurava, esbalaït: «No ho sé... Se m'ensorra tot. Va caure el primer gol. Es veia que cauria el segon. Es veia també que cauria el tercer. No ho entenc, no ho entenc». Estava realment afectat. En la resta de tertulians vam veure més alegria que aflicció. Vam poder sentir -i cito textualment- opinions de l'estil: «Estic content de l'eliminació del Barça, perquè ara el Barça representa uns valors independentistes que no m'agraden (...) L'únic èxit que li queda al Barça és que el Madrid no guanyi la Champions». I el mateix Pedrerol va llançar aquest discurs mirant a la càmera: «A la Fontana di Trevi hi havia gent posant llacets grocs (...) ¿On eren les bufandes del Barça, les samarretes del Barça i les banderes del Barça? L'objectiu era que el Barça guanyés per seguir mostrant llacets grocs. Han oblidat que hi ha aficionats del Barça que segueixen sent només del Barça. Aficionats de Catalunya i de fora de Catalunya. ¿Com pot ser que els llacets grocs ens hagin pres els colors del Barça?». Home, desconec això de la Fontana. No sé si estava entapissada de groc o del color verd olivera de la revolució cubana. Sí que vam poder constatar en canvi, almenys els que vam veure la retransmissió per la tele, que el groc va passar gairebé inadvertit. No va ser rellevant.

Aquí, el que és televisivament ressaltable, és que una part important d'un programa d'anàlisi futbolística va tractar gairebé més de política que de futbol. És veritat que política i futbol, des de fa molt temps, han sigut sotmesos a un procés d'incrustació forçat i inquietant. Recordem aquell Reial Madrid del cabdillisme i de Santiago Bernabéu, posem per cas. Avui el secret de la tele -sempre discutible- és impulsar, explotar, la fusió emocional. Per això l'èxit d'aquest Jugones ha sigut notable.