El TNC s'embarca en un brutal viatge a la zona fosca del passat

El director i dramaturg uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) debuta al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb Que rebentin els actors, versió catalana d’una tragicomèdia inspirada en la dictadura del seu país, Ex, que revienten los actores. La necessitat de recordar d’una jove, interpretada per Bruna Cusí (Estiu 1993, Incerta glòria), és el punt de partida d’aquest muntatge que compta amb un potent repartiment: Lina Lambert, Sergi Torrecilla, Inma Colomer, Francesc Ferrer, Jordi Banacolocha i Albert Ausellé. «L’obra no va de la dictadura al meu país, encara que està en el seu germen», explica Calderón, que diu que està encantat amb la seva primera experiència amb actors catalans. 

 La idea d’aquesta peça va sorgir per un encàrrec del Théâtre des Quartiers d’Ivry de París. I el títol té el seu origen en unes declaracions del llavors president d’Uruguai, José Mújica, exguerriller tupamaro que va liderar el país del 2010 al 2015. Preguntat sobre quan acabaria la tensió entre víctimes i botxins de la dictadura, aquest va respondre: «Quan rebentin els actors». És a dir, quan ja no hi siguin els que van protagonitzar aquells fets. «Aquesta idea de fer rebentar la gent em va seduir i vaig voler plasmar-la en escena», explica Calderón, de qui a Catalunya ja s’han vist altres peces com Mi muñequita (al Temporada Alta). 

RECUPERAR EL QUE S’HA PERDUT

«L’obra parla sobre la possibilitat de recuperar tot allò que hem perdut. Transcorre en un espai on regnen la confusió, el caos i la saturació perquè la memòria no és un espai ordenat, però s’ha de travessar aquest desordre i dolor», prossegueix. «Reflecteix la impossibilitat de transformar la memòria en una cosa útil, la vergonya de no saber utilitzar bé el passat per millorar el present».

 El punt de partida és simple i original. Un físic quàntic, Tadeu (Francesc Ferrer), regala a la seva nòvia, Anna (Bruna Cusí), una màquina del temps perquè pugui retrobar-se amb els seus familiars morts i descobrir la veritat sobre el seu passat. Però les coses no surten com havia previst. L’acció transcorre durant un sopar de Nadal que va pujant d’intensitat, i no només perquè els personatges parlen sense filtre i de forma directa, amb molts insults. 

Estrenar la peça en català al TNC és un pas important per a Calderón, que agraeix l’interès pel teatre uruguaià que des de fa anys ha demostrat Xavier Albertí, director del teatre, amb qui fa temps que busca el projecte idoni per a tots dos. «Uruguai queda lluny i a més està entre dos països que fan molt soroll com l’Argentina i el Brasil». El muntatge estarà a la Sala Tallers fins al 29 d’abril.  

Calderón va escriure aquesta obra en espanyol riuplatenc, però considera que en català –amb traducció de Xavier Pujolràs– ha guanyat. «El català sona brutal, colpeja més fort», afirma. I, a tall d’exemple, afegeix: «¡Tarat sona molt millor que tarado, que gairebé sembla una carícia quan ho dius en  castellà!».

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Per als actors, aquest projecte amb Calderón ha sigut refrescant per la seva peculiar forma de treballar. Més que treball de taula i anàlisi de personatges, els ha demanat que es llancessin a experimentar, sentir i transmetre. «És una obra gens fàcil de fer. Et porta al límit pel que fa a energia i exigeix estar molt alerta, com si estiguessis en una partida de ping-pong», comenta Cusí. Lambert destaca que el seu personatge està als antípodes de la seva persona: «Per a mi ha sigut un viatge a un lloc desconegut. No sé com acabarà, però és reconfortant estar en un lloc en què no estaria mai i dir coses que no diria mai». La veterana Colomer assenteix. «Aquesta obra és un tsunami. He viscut algunes de les coses que s’hi expliquen que també han passat aquí. Crec que tocarà el públic, perquè parlar d’allò que s’ha tapat a les nostres famílies o el nostre passat és dolorós».