Et llegeixo el futur si m'ensenyes les tetes

El vident Joao, amb María Jesús (Tele 5). / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

La isla de los mosquitos (Supervivientes, T-5) estan aconseguint combinar el surrealisme amb la patafísica i amb el més esbojarrat i cigronaire concepte del xou. I aquesta martingala els està donant uns resultats fantàstics. Ara mateix, a l'anomenada zona salvatge de Badia Cochinos, dos fenòmens assilvestrats de la naturalesa, Saray i Raquel Mosquera, s'han associat i sembren el terror entre la resta de concursants congèneres. Conciten una tírria tremenda. Les odien. Donen un joc molt bàrbar i vistós aquests enfrontaments. No obstant, la gran excitació que està impulsant el programa és el cas de l'anomenat mestre Joao, un pintoresc vident que abans era perruquer, però que ara s'ha especialitzat a curar el mal d'ull i sobretot en el que anomena La vidència extrema. ¡Ah! Joao és un fitxatge perfecte. Aparentment inofensiu, ens ha ensenyat que és un expert combinant l'anatomia humana amb l'endevinació. Fa coses portentoses. Es fixa fonamentalment en el cul i en les tetes. Se situa a la zona de retambufa dels concursants que s'hi presten i els escorcolla la línia divisòria entre les natges; o sigui, els endevina el futur analitzant-los l'ull negre. És un art semblant al dels proctòlegs, però amb fins molt més transcendents. Sosté que portem el futur dibuixat al més profund del cul. ¡Ah! Això de Joao té molt mèrit. Aquesta setmana ha realitzat una variant suggestiva. Els ha dit a María Jesús Ruiz Romina Malaspina que podia veure els seus futurs si li ensenyaven les tetes. Concretament, els mugrons. I les va submergir al mar, fins a la cintura, i els va anar ruixant el frontis, delicadament, amb gotetes d'aigua salada, perquè «l'aigua, amb la brisa marina, posa els mugrons erectes i veig el futur molt millor». ¡Ah! Aquest vident experruquer és un poeta. Elles es van deixar fer, dòcilment, el sortilegi a frontis descobert; i encara que Joao no els va vaticinar res de concret, va tenir paraules afectuoses, com ara: «Teniu uns pits preciosos, cada mugró està al seu lloc», i coses així, que són molt d'agrair. Ha agradat tant l'art de Joao que l'endemà, al virtuós espai Sálvame limón, hi havia frenesí entre les criatures allà escampades. Es baixaven els pantalons i oferien els seus culs per endevinar-se entre ells mateixos el futur que els espera. Encertat posturisme. Lògic.