Anar al contingut

ENTREVISTA AL GUANYADOR DEL RAMON LLULL

Gironell i els somnis de l'home que va servir a Marilyn el seu últim sopar

El novel·lista presenta 'La força d'un destí', recreació de la vida de Jean Leon, emprenedor català que va compartir secrets i confidències amb les estrelles del Hollywood dels 50 i 60

Anna Abella

LUAY ALBASHA

Gironell i els somnis de l'home que va servir a Marilyn el seu últim sopar
Gironell i els somnis de l'home que va servir a Marilyn el seu últim sopar

/

Quatre actors –James Dean, Frank Sinatra, Marilyn Monroe i Liz Taylor– i dos presidents –John Fitzgerald Kennedy i Ronald Reagan–, amb qui va compartir amistat, secrets i confidències, van marcar l’existència de Jean Leon, abans Ceferino Carrión, al Holly­wood dels 50 i 60, on va arribar «a la recerca del somni americà, fugint amb 20 anys de l’Espanya franquista que l’asfixiava». «Va ser una vida de pel·lícula», trufada d’anècdotes sucoses de les estrelles amb què va topar, que va inspirar l’escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) La força d’un destí (Columna; Planeta en castellà), premi Ramon Llull 2018.

«Jean Leon era un dels nostres», assenyala, sense voluntat d’evocar cap llaç mafiós, l’autor d’El pont dels jueus. D’origen càntabre i criat a Catalunya, va aconseguir arribar, després de set intents frustrats, com a polissó a Nova York i va treballar a Hollywood com a cambrer al restaurant de Sinatra, Villa Capri. I allà, el primer favor que li va fer a La Veu. «El va encobrir quan el cantant i un Joe DiMaggio en procés de divorci de Marilyn van clavar una pallissa a una parella pensant-se que era l’actriu amb un amant».

AMIC DE JAMES DEAN I PAUL NEWMAN

Aviat es va fer amic de James Dean, amb qui va projectar el restaurant La Scala, que va aconseguir obrir malgrat la prematura mort del protagonista d’A l’est de l’edèn. I de Paul Newman, que, explica Gironell, afirmava que «si no hagués sigut per Jean Leon no hauria arribat on va arribar, perquè el va convèncer que agafés els papers de Dean que ara li oferien a ell i els fes el millor possible com a homenatge». 
    

L’autor de L’arqueòleg explica que Leon va saber seguir els consells de Jimmy van Heusen, lletrista de Sinatra, per tractar amb èxit al seu restaurant actors, actrius, polítics, cineastes, jugadors de beisbol i futbol americà i presentadors de tele que el freqüentaven. «Era un bon amfitrió, el seu confident, el seu amic. Guardava els seus secrets, era discret i el veien com un confessor. I va fer de La Scala un búnquer d’on no arribava res a la premsa llevat que ho volguessin. A més, la bona cuina, l’hospitalitat... Els feia sentir com a casa». Allà, Marilyn hi tenia sempre taula reservada.   
    

«Són estrelles que a través de Leon ens arriben com a éssers humans, amb els seus maldecaps i frustracions, que compartien amb ell», recalca. Però, per aconseguir la seva ambició d’èxit, «va haver de pagar peatges i fer sacrificis. Va fer una elecció egoista i va abandonar cada vegada més la seva dona i els seus fills per Hollywood».

VI DEL PENEDÈS

Gironell va entrevistar una germana de Leon i un fill, a més de l’enòleg Jaume Rovira, a qui aquest emprenedor va contractar el 1962, quan va decidir comprar uns terrenys al Penedès per fer el seu propi vi. «La primera collita bona no va arribar fins al 1969. La gent de la comarca sentia ràbia davant algú de fora que arribava i arrencava les varietats locals per plantar-ne unes altres no autòctones. Però avui se’l veu com un visionari». 
    

Per recrear la història de Leon, Gironell interconnecta increïbles anècdotes reals creant situacions versemblants extretes també de les hemeroteques de The New York Times The Washington Post, de biografies i dels obituaris de l’època.
    

D’aquell catàleg sobresurt que Leon «va portar personalment a casa de Marilyn el que va ser el seu últim sopar». No era la primera vegada, perquè La Scala tenia un servei a domicili per a les estrelles. «Que aquella nit veiés allà Bob Kennedy, germà del president, està a la biografia de la secretària de Marilyn. I dos esbirros del mafiós Sam Giancana van sopar aquell dia a La Scala».
    

També hi ha les trobades del president Kennedy amb Marilyn i com aquesta li va explicar a Leon que Aristotelis Onassis la va sondejar perquè es casés amb Rainier de Mònaco, abans de saber que aquest estava enamorat d’una altra actriu rossa –Grace Kelly–, per convertir així el Principat en un pol d’atracció i glamur per als seus negocis. 
    

No falten detalls poc coneguts, com que el pare de Kennedy, quan era ambaixador a Londres, «va enviar el seu fill John i el seu germà gran a l’Espanya del 1936 per valorar com estava el país perquè no es fiava del servei d’espionatge».  
    

Elisabeth Taylor es va fer enviar els canelons de La Scala a Londres; Ava Gardner va discutir amb el seu llavors marit Sinatra sobre avortar perquè s’havia quedat embarassada; i Reagan (que va servir vi Jean Leon per celebrar l’arribada a la presidència) va brindar amb Dean i Leon quan eren tots joves perquè els seus somnis es complissin. I es van complir.