Anar al contingut

UNA GALA UNA MICA TÈBIA

Els 10 moments clau de la cerimònia dels Oscars

Algunes parelles estel·lars, algun acudit tonto amb gràcia i els discursos de Frances McDormand i Guillermo del Toro van animar una altra gala amb poca crítica

Juan Manuel Freire

Els 10 moments clau de la cerimònia dels Oscars

MARK RALSTON

No va ser la millor de les gales, però tampoc de les pitjors. Sigui com sigui, s'esperava més incisió política i menys picades de mans de Hollywood a si mateix. Aquí els deu instants menys foscos d'una altra gala dels Oscars excessivament llarga (encara que el discurs més curt tenia premi: una moto d'aigua).


EL MONÒLEG
Trets afinats de Jimmy Kimmel

En el seu segon any consecutiu com a presentador, Jimmy Kimmel va resoldre amb bastanta fortuna la papereta d'acostar-se al moment del #MeToo amb empatia però també humor. Va dirigir bons dards a Harvey Weinstein i Mel Gibson, i va regalar línies tan citables com: "Si podem unir-nos per parar l'assetjament sexual a la feina, les dones només hauran de lidiar amb l'assetjament sexual en tots els altres llocs on vagin". Un punt flac del monòleg va ser el seu xovinisme/meliquisme: Kimmel va assenyalar que només dues de les nou nominades a millor pel·lícula ('Dunkerque' i 'Déjame salir') havien superat els 100 milions de recaptació, però, sumant la recaptació de la resta del món, no serien dues, sinó sis.


EL PREMI
Una moto d'aigua presentada per Helen Mirren

Helen Mirren i Mark Bridges, amb la moto d'aigua de premi pel discurs més curt /AP / INVISION / CHRIS PIZZELLO

Como dèiem en la introducció, aquest any qui fes el discurs més curt s'emportava una moto d'aigua. Durant tota la gala, allò va servir com a material per a l'acudit, un acudit una mica elitista segons alguns, com el crític americà Nick Pinkerton. La majoria d'homenatjats va preferir demostrar amor per la seva família i col·laboradors a optar al preat ítem. El guanyador va ser, finalment, Mark Bridges, col·laborador habitual de Paul Thomas Anderson, pel seu treball com a dissenyador de vestuari a “El hilo invisible”. ¿Temps del discurs? Al voltant del mig minut. Un camí a seguir per a futures gales, estimats triomfadors dels Oscars.


L'AMENAÇA
Lakeith Stanfield et treu a crits de l'escenari

Finalment l'amenaça no es va complir, perquè gairebé tots els guanyadors es van esplaiar a gust, però Kimmel va avisar també en els prolegòmens de la gala que els guanyadors que s'estenguessin amb els seus agraïments sortirien d'allà amb por. Perquè Lakeith Stanfield apareixeria amb el mateix vestit i barret de palla que a 'Déjame salir' per cridar-te la verdadera traducció del títol original d'aquesta pel·lícula: "¡Marxa!", o "¡Surt d'aquí!". L'acudit tonto va funcionar a la perfecció, sobretot per l'entrega de Stanfield, que es va passar tota la nit tuitejant la gala graciosament entre bastidots.


LA CLASSE
Lliçó de saber estar d'Eva Marie Saint

63 anys després de guanyar l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper a 'La llei del silenci', Eva Marie Saint va tornar als Oscars per presentar l'estatueta al millor vestuari i enlluernar amb la seva bellesa, elegància i lucidesa. "Acabo d'adonar-me d'una cosa; soc més gran que l'Acadèmia", va dir, "uns quatre mesos més, o potser cinc". Els seus són els 93 anys més ben portats que un es pugui imaginar. En la seva emotiva aparició va aprofitar per recordar el seu marit, Jeffrey Hayden, mort la nit de Nadal del 2016 amb 90 anys. Van estar casats 65 anys.


EL DUO DAURAT (I)
Tiffany Haddish & Maya Rudolph, relleu necessari

En la seva presentació dels Oscars al millor curt documental i de ficció, Tiffany Haddish i Maya Rudolph van fer broma sobre els suposats avanços de l'Acadèmia en qüestió de representació, tant en les nominacions com en l'elecció de presentadors. La seva manera va fluir amb tanta química i gràcia natural que molts, incloent-hi Tyra Banks, van sol·licitar a les xarxes el canvi de Kimmel per totes dues als Oscars 2019. Dada trivial de molta importància: Haddish es va posar el mateix vestit blanc d'Alexander McQueen que va portar en la promo de 'Plan de chicas' i al seu pas per 'Saturday night live', on ja va avisar: "Crec que hauria de posar-me el que vulgui, quan vulgui les vegades que vulgui, mentre ho netegi".


EL DUO DAURAT (II)
Lupita Nyong'o & Kumail Nanjiani, els pro-Dreamers 

"En la seva entrada per entregar l'Oscar al millor disseny de producció, Lupita Nyong’o (molt celebrada per les seves ulleres) i Kumail Nanjiani es van presentar com "els dos actors de què segueixen sentint a parlar però amb uns noms que tenen problemes per pronunciar". Com després Guillermo del Toro, es van identificar orgullosament com a immigrants (Nyong’o va néixer a Mèxic i va créixer a Kenya; Nanjiani és del Pakistan), aprofitant a més el seu discurs per al·ludir a la incerta sort dels Dreamers després que Trump cancel·lés al setembre l'Acció Diferida del 2012 (DACA). "A tots els somiadors aquí fora, estem amb vosaltres", va dir Nanjiani per concloure. 


EL VÍDEO ESTRELLA
Una defensa encesa de les "noves veus"

El vídeo, potser, més convincent d'aquest any no va ser el llarguíssim i una mica aleatori muntatge dedicat al sempitern tema de 'la màgia del cine', sinó el presentat per Ashley Judd, Salma Hayek i Annabella Sciorra (tres víctimes de l'assetjament sexual de Harvey Weinstein) en defensa de les iniciatives Time’s Up i #MeToo. Personalitats com Lee Daniels, de nou Nanjiani, Ava DuVernay i Geena Davis defensaven aquí amb fermesa la necessitat d'acabar amb la discriminació per motius de gènere i raça. La declaració potser més contundent va a càrrec de Daniels: "Aneu-vos preparant per més 'Black Panthers', més 'Pliegues en el tiempo'. Estem aquí, i no marxarem enlloc". Paraula.


LA CANÇÓ
Sufjan Stevens, amb una mica d'ajuda dels seus amics

Finalment no va guanyar (com tampoc, per sort, 'This is me), però 'Mystery of love' va ser la millor cançó que va sonar diumenge al Dolby Theatre; també la interpretada amb més delicadesa de matís. Brillen la veu murmurant de Sufjan Stevens i també les aportacions de convidats brillants, entre ells Annie Clark, àlies St. Vincent, a la qual alguns van confondre amb Rooney Mara a l'alfombra vermella. No era una sorpresa, era un retrobament: Clark va formar part del grup de gira de Stevens abans de convertir-se en St. Vincent. El que és estrany, com va assenyalar el crític Mark Olsen, és que no es dediqués a l'artista (com tampoc al gran Moses Sumney) un sol primer pla en la retransmissió. I que la cançó durés menys de dos minuts.


EL DISCURS (I)
Sempre Frances McDormand

Sabíem que amb ella arribaria, si no l'escàndol, com a mínim una mica d'electricitat extra. I McDormand no va defraudar. D'entrada, la Mildred de 'Tres anuncios en las afueras' va voler reconèixer totes les dones nominades aquest any i els va demanar que s'aixequessin per compartir amb ella aquest moment. El seu discurs va acabar amb un parell de paraules misterioses: "Inclusion", "rider". Gràcies a la ment rusc que, en la seva millor expressió, pot ser Twitter, aviat vam saber a què es referia. Els actors importants poden estipular en els seus contractes que tant l'elenc com l'equip d'una pel·lícula estigui format pel grup de persones més divers possible. 


EL DISCURS (II)
Guillermo del Toro, força del bé

Fins i tot entre els més fans de Guillermo Del Toro hi ha divisió sobre la posició de 'La forma del agua' en el conjunt de la seva considerablement magna filmografia: a alguns els encanta, però altres haurien preferit que el guanyés per 'La cumbre escarlata' o la mai ben ponderada 'Pacific Rim'. Sigui com sigui, és impossible enfadar-se perquè Guillermo del Toro guanyi un Oscar. Per la passió evident que el mexicà inverteix en la seva feina com a cineasta. I per tan condemnadament bona persona que sembla. En el seu discurs va tornar a insinuar això últim al dir: "Crec que el millor que fa l'art i la nostra indústria és desdibuixar les línies a la sorra", és a dir, les fronteres, qualsevol classe de mur.

0 Comentaris
cargando