Àngels Bassas es converteix en "la Molly Bloom del segle XXI"

Les últimes 50 pàgines de la novel·la Ulisses, de James Joyce, representen un viatge als racons més íntims i personals de Molly Bloom, l’«heroïna infidel», l’esposa dissortada, la dona immensament infeliç però excitada davant la realitat que l’envolta. L’actriu Àngels Bassas (Figueres, 1971) es posa ara en la pell d’aquesta icona de la literatura del segle XX que explica els seus pensaments en un extens monòleg interior.

    

Sola davant el perill. Així se sent Bassas davant un text que l’ha reptat tant en la seva vida personal com en la professional. La nit de Molly Bloom, obra teatral de Sanchis Sinisterra creada a partir del text de Joyce, s’estrena per primera vegada en llengua catalana demà a la Sala Muntaner, on estarà en cartell fins al 25 de març, en un nou muntatge dirigit per Artur Trias.

SEXUALITAT FEMENINA

«Molly Bloom és una dona que té moltes fantasies eròtiques i les expressa d’una forma natural i primitiva», explica la protagonista sobre un personatge que l’ha portat a ella mateixa a reflexionar sobre la importància del sexe femení: «Les dones no hem d’amagar la nostra sexualitat». Joyce va ser un visionari a l’hora de retratar la feminitat i en cap text va ser més audaç que en l’última part de l’Ulisses, punt culminant de la seva narrativa experimental: es tracta d’un monòleg sense pauses ni signes de puntuació i amb abundants repeticions que, «més que un text parlat, és un diàleg personal», segons apunta Trias.

    

En el muntatge hi participa també l’actor Jep Barceló, que interpreta Leopold Bloom, marit de Molly i protagonista de la novel·la, que està adormit i li dona l’esquena a la seva dona. En una habitació desordenada, amb centenars d’objectes pel mig, Bassas té l’ardu paper de mantenir l’atenció del públic durant una hora sense interrupció. En tres ocasions, també canta a cappella. «Molly Bloom és una dona tot terreny que sempre busca la manera de tirar endavant», assenyala l’actriu.

    

El monòleg que Sinisterra va escriure per a Magüi Mira a finals de la dècada dels 70 anava encaminat a l’exploració de la nova narrativa amb la possibilitat de gestar una obra teatral sense argument. En aquesta nova versió, Trias no ha oblidat l’essència de l’original, però s’ha proposat adaptar el text per aproximar-se «a la dona de l’actualitat». Han passat 18 anys des de l’última vegada que l’obra es va representar en un teatre barceloní, i el director ha volgut ressuscitar-la donant-li un toc feminista i una veu reivindicativa. En aquest sentit, Bassas és la Molly Bloom del segle XXI.

A TRAVÉS DEL FORAT DEL PANY

«Amb aquesta adaptació, els homes podran saber què pensen les dones sobre la seva feminitat», assegura, rotund, Trias. A partir de la interpretació de Bassas, l’espectador es fica en la història «com si observés a través del forat del pany de l’habitació de Molly Bloom», i allà topa amb la vida mateixa: des de veure l’actriu en un urinari fins a tocar-se el pit amb gest de sentir-se atreta per algú. «Soc molt valenta a l’hora d’interpretar qualsevol personatge, m’agrada fer coses que no havia fet mai abans», manifesta Bassas.

Notícies relacionades

‘Caminos de la música’ torna a La 2 amb una visita a BCN en el primer capítol

‘Woman’ premia els millors productes i marques de bellesa

    

El monòleg de Molly Bloom ha servit al director i a Bassas per qüestionar si el personatge creat per Joyce era realment una dona infidel o tan sols estava cridant l’atenció del seu marit Leopold. En aquest sentit, tot pot semblar una fantasia, però sense oblidar l’humor present en el text. Al final, és una dona lliure «que fa el que sent i el que vol». En qualsevol cas, l’espectador podrà forjar-se la seva pròpia opinió a partir d’aquest soliloqui íntim que aproxima el públic a una realitat femenina que acostuma a mantenir-se oculta.