Menys clicar 'like' i més agafar l'aixada

«Si la primera cosa que fes Puigdemont fos recuperar l’animal original, jo seria separatista», va deixar anar ahir Byung-Chul Han (Corea del Sud, 1959), supernova de la filosofia europea, poc abans de fer una conferència al CCCB. Va ser la seva forma de tallar qualsevol gol dels periodistes, al·lèrgic com és als nacionalismes, que considera «reaccions a la violència del global» i que fan impossible la veritat, «que és la reconciliació de l’especial i el general».

Quan Han convida el president a prioritzar la tornada de l’animal original no es refereix «a tancar ports i aeroports», ni a promocionar la pintura rupestre a les grutes de Prades. Agafa prestat el concepte de Paul Lafarge, gendre de Marx, per afirmar que «l’animal original no consumeix ni comunica», que és al que ens arrossega amb fúria la societat postindustrial.

El poder seductor

El diagnòstic de Han no és de difícil accés: el poder en l’era digital no és repressor, és seductor. Ens convida a opinar, a participar, a exhibir. Però prémer amb el ditet el «m’agrada», tan ufanosos, és en realitat «una il·lusió de llibertat». Segons el pensador establert a Berlín, hem interioritzat la repressió del sistema. Cadascú es converteix en «emprenedor de si mateix» i intenta «optimitzar-se». I si no aconsegueix un èxit decent, es culpa a si mateix i s’avergonyeix. 

Amb aquesta estratègia del poder, «que ja no tortura sinó que anima a penjar posts i tuits», guanyen l’Estat i el mercat. Primer, perquè cada ciutadà és un paquet de dades controlable i controlat per a l’Administració («A la Xina existeix el social score, que escaneja les relacions i les inclinacions del ciutadà per donar o no un visat»). Segon, perquè la transparència de la xarxa accelera l’emoció, i l’emoció accelera el consum. Aquest ritme endimoniat, «dissol la negativitat i elimina l’altre o l’aliè». Tot això reescalfa el món i el farà explotar.

Un 'jukebox' i el jardí

A diferència d’altres vedets de la filosofia com Slavoj Zizek i Alain Badiou, Han no creu que aquesta malaltia narcisista que ens ataca només la pugui curar un esdeveniment (la proximitat d’un planeta a punt de xocar contra la Terra, com a la pel·lícula Melancolia, de Lars von Trier, per exemple). L’autor de La societat del cansament té una fórmula pròpia de resistència política que no converteix en categoria, però que comparteix encantat: no té smarthpone, no fa turisme –«els turistes circulen com si fossin mercaderies»–, només escolta música analògica («a casa tinc un jukebox i dos pianos»), no tracta els seus estudiants de Filosofia de la Universitat de les Arts de Berlín com si fossin clients i ha dedicat tres anys de la seva vida «a cultivar un jardí secret», i destil·larà aquesta experiència en el llibre Elogi de la terra, que encara està en mans del seu editor alemany i que publicarà a la primavera Herder, que ha tret una dotzena de títols a Espanya des del 2011.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Han no pretén enlluernar  amb tot això. Creu que recuperar «la bellesa original» en definitiva, és una postura política. Es tracta de parar motors –és a  dir, deixar de clicar like i de pujar variacions d’un mateix a Instagram–, abraçar la demora, fins i tot exigir un temps «de festa» d’aquesta hiperconnectivitat que ens fa esclaus i no amos. Trencaríem així, diu, el flux de capital i mercaderies, abandonaríem la «tirania de l’igual» i deixaríem de veure el diferent –el refugiat, l’immigrant, l’estranger– com una amenaça. L’altre, a qui ni veiem ni toquem ni olorem, només temem, tornaria «com un misteri, desig o malson».

Han no sap com serà aquest nou ordre que proposa, però opina que és un assumpte capital. Amb altres intel·lectuals i l’expresident del Parlament Europeu Martin Shultz han firmat la Carta Digital, un intent de recuperar la dignitat humana «davant dels abusos del big data» i promoure la renda bàsica davant l’amenaça de la mort de centenars de professions. «Es tracta de reajustar el sistema», diu. I de no caure en això de l’economia del compartir que defensa amb ardor Jeremy Rifkin i Arbnb. Per ell, el capitalisme arribarà a la plenitud en el moment que el comunisme es vengui com a mercaderia. Serà el final de tota revolució possible.