PREMIS GOYA
No se'n va anar sense res
A mesura que avançava la gala conduïda pels iconoclasta-chanantes Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla, les confirmacions que anaven caient i les intuïcions generals presentaven una mena de contesa basco–catalana, cosa que, en el panorama sociopolític actual, que a vegades condiciona i influència, i en altres no tant, no deixava de ser interessant.
A mitja gala, Handia ja havia aconseguit vuit de les 13 estatuetes per les quals estava nominada (actor revelació, vestuari, muntatge, direcció de producció, direcció artística, fotografia, perruqueria i efectes especials) i Estiu 1993, la pronunciació en català de la qual per part del comentarista de TVE-1 va fer córrer més d’un tuit enginyós, ja havia aconseguit el Goya a la millor direcció debutant. Les altres tres candidates començaven a quedar com a comparses tot i que encara no es lliuraven les batalles definitives: només el Goya al so de Verónica i res per a El autor i La llibreria.
Hi va haver un moment d’inflexió en aquest duel en què semblava convertir-se la cerimònia i, per extensió, l’avaluació (artística, comercial, industrial) del que va ser el cine espanyol del 2017. Va guanyar Bruna Cusi com a actriu revelació per Estiu 1993, però el premi al millor guió original –el primer guardó fort pel que competien entre elles directament– va caure del costat de la història del gegant basc. Va ser curiosa, acte seguit, la primera reflexió d’Isabel Coixet al pujar a l’escenari per recollir l’estatueta pel guió adaptat. Va venir a dir una cosa així com «encara sort, ja pensava que me n’aniria sense res». En aquesta frase hi havia alguna cosa d’acceptació i resignació: ella mateixa no es considerava favorita per als premis que s’havien de dirimir en la recta final.
Carai, i seguien caient llorers per a Handia (música) i Estiu 1993 (actor secundari), mentre que El autor esgarrapava l’estatueta per l’actriu secundària. Feia anys que no apareixia una polarització tan marcada. Però totes les conjectures poden saltar pels aires, no pel triomf de Javier Gutiérrez, Goya al millor actor per El autor, potser el més cantat de tots, ni el de Nathalie Poza en qualitat de millor actriu per No sé decir adiós, igualment esperat.
El duel en el zènit va quedar en res: La llibreria es va emportar, contra tota lògica –és una opinió, per descomptat–, els premis a millor directora i pel·lícula. Ni la basca ni la catalana, sinó la parlada en anglès. Això sí, en una gala continguda en temes polítics, va ser Juan Antonio Bayona dels pocs a dir alguna cosa en català («i la guanyadora és…» quan va llegir el premi per a Coixet) mentre que tots els premiats bascos es van esplaiar en eusquera. És difícil, avui,
Està bé nominar una pel·lícula de terror com Verónica, però no sé si té gaire sentit fer-ho per no reconèixer finalment cap dels seus valors tret del so.
- L’incendi de Paüls marca el pitjor inici d’estiu des del 2010
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Cas Koldo El jutge investiga contractes «manipulats» de Pardo de Vera després que l’UCO trobés a casa seva documents sobre el ‘pelotazo’ de les mascaretes
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Funció Pública El Govern canviarà la llei per evitar reclamar diners a persones vulnerables que hagin cobrat ajudes per error
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Baròmetre sanitari 2025 Un 20% dels espanyols ha necessitat atenció mèdica per problemes de salut mental l’últim any
- Tragèdia a l'aeroport El relat dels viatgers de l'avió que va succionar un home a Milà, ja aterrats a Astúries: "Va venir corrent, va passar per sota i vam sentir una vibració molt forta"