Jabier Muguruza, veu, guitarra i 'sampler'

Quan pensem en cançó d’autor ens ve al cap el senyor trobador amb la seva guitarra, col·locada preferentment sobre la cama esquerra, però, ¿per què un cantautor no es pot valer d’una altra estètica sonora, com l’electrònica, sense perdre l’essència? Jabier Muguruza es va dir a si mateix «sí que puc» i, vencent certs moments de dubte, va donar forma a un disc, Leiho bat zabalik, en què modula el seu discurs poètic d’una manera diferent i que presenta avui a l’auditori Barradas, de l’Hospitalet, dins de Barnasants.

El títol significa una finestra oberta, imatge que podríem associar a la seva renovada aposta sonora, amb la guitarra elèctrica d’Ander Mujika (excomponent del duo Napoka Iria) i els sintetitzadors i programacions de Carasueño suplint els instruments utilitzats en discos anteriors, la guitarra clàssica i el piano. Fins i tot l’acordió, còmplice estable, ha desaparegut. «Sí, es tractava de no quedar-me en un terreny en què em trobava molt còmode», argumenta el gran dels germans Muguruza. «Vaig tenir pors, però en l’àmbit artístic cal estar sempre fent-se preguntes i obrint camins».

Trànsit suau

Seguim reconeixent-lo en les seves noves cançons, entre unes notes de guitarra una mica impressionistes i les discretes capes d’electrònica, que creen un clima no rupturista amb la seva obra anterior. És el reflex d’uns canvis que «es van forjant a poc a poc a l’interior d’un, d’una manera no gaire conscient».

La finestra oberta del títol té un altre significat menys encoratjador: a través d’ella salta, i es treu la vida, el personatge de la cançó que obre el disc. Un fet real que va inspirar l’autor del poema, Iñigo Astiz. «És una mica dur, sí, i contrasta amb el missatge que sempre vull proposar: que hi hagi finestres obertes a la vida, però no per llançar-te per aquestes finestres». Però el disc li ha sortit a Muguruza, reconeix, «una mica més fosc» del que és habitual. «Els temps no estan per tirar gaires coets, ¿oi? En aquestes cançons hi ha poques bromes. Intentaré que en el pròxim n’hi hagi més, perquè estic convençut que l’humor és molt important», diu molt seriosament.

«POQUES BROMES» / Cal dir que a algunes de les «poques bromes» del disc s’hi arriba a través de conductes peculiars, o fixem-nos en Kontraesanak, un text d’Iban Zaldua en què demana tenir valor per afrontar les pròpies contradiccions. I posa com a exemple: «Soy veterano de la izquierda abertzale / pero he estado súper en contra de ETA / desde que tengo memoria». Era conscient que «el tema era una mica delicat», admet. «Hi haurà gent que no es trencarà de riure amb aquesta lletra, però també cal dir aquestes coses, que fa un temps van passar coses molt greus, davant l’activitat d’ETA i davant la tortura, i que molta gent va mirar cap a una altra banda».

Altres autors habituals en la seva obra reapareixen aquí, com Iñaki Irazu, Lourdes Oñederra o Harkaitz Cano, el creador d’un concepte, «la perruqueria global», al qual Muguruza s’acull per explicar cap on sembla anar el món. «Una perruqueria en què no hi ha converses, sinó tan sols unes revistes que diuen que tal persona ha enganyat no sé qui. I aquí estem, en la xafarderia i l’ocurrència».

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

CRÍTIC AMB LES XARXES SOCIALS / I encara que diu que no es vol convertir «en una espècie d’avi Cebolleta», en un parell de peces, Spam kanta (cançó spam) i 140, deixa anar certs retrets a les xarxes socials. Però, ¿comença a ser possible criticar una mica la vida 2.0 sense ser qualificat de carrossa? «Durant anys jo he aguantat la pressió de ser un extravagant per no portar un mòbil amb internet i ara em reconforta llegir Marina Garcés reivindicant el retorn a la Il·lustració o veure que a França una llei prohibirà als alumnes de menys de 15 anys portar el telèfon mòbil a classe», explica complagut. «Veig que comença a haver-hi un cert sentit crític i me n’alegro molt».

La tecnologia, això sí, li donarà un cop de mà a Barnasants, on farà anar un sampler i comptarà amb la guitarra elèctrica de Mujika. «Això d’haver d’estar atent a quin botó prems mentre estàs cantant al principi m’incomodava, però crec que ja està dominat. Espero que a l’Hospitalet no em tirin tomàquets».