La cuina de Picasso

«És important organitzar cada any una exposició de prestigi sobre un tema original que obri el centre a nous públics». Ho afirma Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso. I ho complirà. La gran mostra d’aquesta temporada promet atraure multituds –«estic convençut que serà un èxit»–, perquè tindrà la cuina, els aliments i els restaurants com a protagonistes. «No són una anècdota en la vida i l’obra de Picasso, la travessen des del principi fins al final». De fet, la vida social la feia fora de casa, als 4  Gats quan estava a Barcelona, i al Lapin Agile, a Montmartre, on es reunien els bohemis a París. També al mític Le Catalan, el local vora el seu taller del carrer dels Grands-Augustins, en què el geni anava a dinar amb els seus amics durant l’ocupació alemanya. I les seves obres estan plenes d’estris i restes d’aliments, ja sigui pintats, com en els bodegons, o físicament presents: com quan utilitzava espines de peix per fer ceràmica o vasos i ampolles per acoblar escultures. 

La mostra La cuina de Picasso comptarà a partir del maig amb més de 200 obres del pintor, un préstec d’excepció i una col·laboració de renom. El primer porta la firma de Ramon Casas i el títol d’El tàndem. La pintura deixarà les parets del MNAC per anar a les del carrer de Montcada per presidir la sala dedicada als 4 Gats, on va estar penjada en origen. La participació especial anirà a càrrec de Ferran Adrià, que farà una intervenció en l’espai dedicat a l’art contemporani que el museu va inaugurar l’any passat. «Hem de llegir també a Picasso en clau contemporània». Es farà. Com també es faran tallers i conferències en diferents restaurants. 

MÉS EXPOSICIONS

La culinària serà la gran exposició de l’any però no l’única. Al setembre arribarà Picasso descobreix París, una col·laboració amb el Musée D’Orsay. Barcelona prestarà 50 obres de l’època rosa i blava a la pinacoteca francesa, i ella correspondrà amb una xifra similar de les seves obres mestres. Carrière, Delacroix, Manet, Toulouse-Lautrec, Cappiello, Degas, Cézanne, Steinlen i Gauguin. Els creadors que el malagueny va descobrir en els seus primers viatges a la capital francesa. I va devorar. «El tema de la cuina és gairebé una metàfora perquè ja sabem que Picasso tastava tots els artistes per després ser ell mateix». 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Però no solament de grans mostres viu i vol viure el Museu Picasso: «Hem de fer una programació amb sentit que reafirmi la singularitat del museu». I això inclou projectes científics i culturals, a més d’estudiar, enriquir i publicar la col·lecció. Així que hi ha en marxa diverses col·laboracions per ampliar l’univers Picasso, no en va encara queda molt per descobrir. Amb el Museu Picasso de París s’està treballant en una cronologia definitiva i canònica del malagueny. I amb el centre francès i el Reina Sofia, en una memòria oral del pintor. Paral·lelament, a la tardor, al museu parisenc es presentarà el resultat i tot el treball realitzat en la restauració de Ciència i caritat un quadro pintat als 16 anys per Picasso i que representa el final del seu academicisme. Serà la segona vegada que viatja: la primera vegada que va sortir del carrer de Montcada va ser el 1980 per anar al Moma. 

La mirada cap a la col·lecció i el mateix centre la posaran dues exposicions: la dedicada als fons de l’editorial de la família Gili, que van entrar al centre el 2014, i la dedicada al fundador, juntament amb Picasso, del Museu Picasso: Jaume Sabartés. La mostra no només reivindicarà l’amic i confident del malagueny, sinó també l’intel·lectual que va ser.