La Caja de Pandora, la plataforma de dones que denuncia l'assetjament sexual en la cultura

"Estem aquí per obrir La Caja de Pandora". Així s'ha presentat aquest dilluns la primera plataforma a Espanya creada específicament per denunciar, perseguir i acabar amb els abusos sexuals en el món cultural. Aquesta iniciativa, anomenada precisament La Caja de Pandora, està integrada per més de 3.000 dones que pertanyen a l'àmbit de les arts. Un col·lectiu "organitzat i en lluita" que està actualment compartint experiències i testimonis de "manera íntima", amb l'objectiu de construir recursos "pedagògics i jurídics" per així treure més casos a la llum i denunciar els abusos sexuals "a què s'han vist sotmeses". Encara que no s'han definit a si mateixes com el #MeToo espanyol, es tracta del primer moviment al país creat específicament per perseguir els abusos en el món cultural. En qualsevol cas, la "metodologia" que porten a terme difereix de la del moviment inicial originat l'octubre del 2017 contra el productor Harvey Weinstein, ja que es tracta d'una organització que està creant una estructura específica per "lluitar" contra les agressions, i no de denúncies espontànies publicades a les xarxes socials.

La Caja de Pandora s'ha posat en marxa sense noms propis i sense portaveus. Segons han informat a través de la lectura d'un manifest davant els mitjans, el grup es va constituir el juliol del 2017 com a plataforma de suport a l'artista Carmen Tomé, que va denunciar de manera pública haver patit un abús sexual per part de Javier Duero en el context del programa de Residencias a Quemarropa a Alacant.

"Volem mostrar el nostre suport a Carmen Tomé i a totes les Carmen Tomé que hi ha hagut i que desgraciadament hi ha. Nosaltres sí que us creiem", recull el manifest, llegit per una de les integrants del grup, que ha matisat que no "revelarà el seu nom" ja que "està enmig d'un judici". D'aquesta manera, a través de l'anonimat i sense un organigrama establert, les pandores han assenyalat que no concediran entrevistes i que només contestaran a les preguntes de la premsa a través d'un correu electrònic, per establir respostes "formulades per totes les integrants del col·lectiu". Segons la seva opinió, la seva militància els pot passar factura en un món com el de l'art, en què els homes, segons denuncien, segueixen sent els líders. "Una vegada més es posa de manifest com les estructures de poder s'aprofiten dels privilegis que tenen els homes; de la privacitat dels espais on generen les seves agressions, que repleguen la dona a un espai d'indefensió i inseguretat", exposen.

Així mateix, recorden que, judicialment, les agressions comeses en un àmbit privat solen arxivar-se per la dificultat que hi ha perquè la víctima presenti les proves necessàries, i la deixen "en una situació impossible, ja que serà la seva paraula contra la del seu agressor". Per això, reclamen a les institucions l'establiment de protocols, pactes i consensos necessaris per salvaguardar "la vida d'aquestes dones" i facilitar així que aquesta "es pugui desenvolupar amb dignitat i llibertat" i fer front a "la violència masclista".

Suport mutu

De moment, La Caja de Pandora funciona "com un espai de sonoritat i agermanament entre dones" que busca acompanyar-se i donar-se suport mutu, amb l'objectiu de "teixir xarxes" que els recordin "que no estan soles". "Estem creant la nostra pròpia organització interna. Reivindicarem tant la nostra veu com la nostra legitimitat per assenyalar les agressions, i les institucions que les silencien i permeten", recull el manifest.

Notícies relacionades

El grup d’experts que ha d’analitzar el trasllat de les pintures de Sixena exposades al MNAC

El mestre i els seus bons alumnes

D'aquesta manera, les pandores han allargat la mà a "totes les dones i identitats diverses" perquè comptin "amb el seu suport". "Per seguir sumant i que sapiguem que no estem soles. No ho estàvem, ara ho sabem i ja no ho tornarem a oblidar", recalquen.

Per últim, les artistes també s'han dirigit als homes, que, segons elles, "segueixen sent els líders en el món cultural i artístic". "Aquests homes agressors, que fan ús dels seus privilegis, tampoc haurien d'oblidar-lo. Si en toquen una, ens toquen a totes", han manifestat.