Els Grammy, en el seu propi món

Els Grammy han aconseguit, un altre any, ser notícia per mèrits equivocats. Per exemple, per defensar el passat davant el futur: res a objectar a les essències pop i de R&B retro ben disposades de Bruno Mars, però més que al reciclador s’imposava premiar l’innovador, Kendrick Lamar. L’orgull de Compton va escombrar en la categoria hip-hop, però per tercera vegada es va quedar sense premi al disc de l’any. «Agafa els premis del rap, Kendrick –semblen dir els votants–, però no creguis que ho podràs dominar sobre tot». Massa innovador, massa intens, massa poc blanc en molts sentits.

Mentre l’artista country Chris Stapleton, tradicionalista de soca-rel, se n’emportava tres de tres, Jay Z en guanyava zero de vuit: potser un càstig moral per haver confessat musicalment el que tots ja sabíem, la seva infidelitat a Beyoncé. L’honestedat tampoc li va anar bé a SZA, cantant-compositora de R&B coneguda per la seva nuesa emocional i el seu nul interès a prorrogar clixés sobre la femineïtat. Semblava fàcil pensar que guanyaria el premi a l’artista revelació, però aquesta distinció va recaure en Alessia Cara: un altre cop, l’artesania mainstream sense complicacions guanyant l’expressió personal ferotge.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Alguns diran que el Ctrl de SZA només ha sigut disc d’or, mentre que Know-it-all de Alessia Cara va arribar a platí i que els Grammy són premis de la indústria a la carrera comercial. Aquesta argumentació no se sosté si ens fixem en el fracàs de Despacito, que va dominar l’estiu del 2017 i que va perdre un dels seus tres possibles Grammy a mans d’una peça (Feel it still, de Portugal. The Man) només coneguda pel seu clip interactiu. La gala va poder estar esquitxada de crides pro immigració, però, a l’hora de donar premis, els Grammy segueixen construint murs.

Incapaços d’acceptar noves energies, nous noms, forces socials trencadores. Gairebé orgullosos de la seva irrellevància. Així són els Grammy, al seu propi món, confortable i conservador.