¿'Qué vale más, tu vida o la mía'?

Dos quarts de tres de la matinada al Poble Nou. Hi ha control d’alcoholèmia a la cruïlla d’Àlaba amb Pallars. Un grup de veterans hea-

vies estiren la nit després del concert d’Acceptan Razzmatazz. Una cua infinita de joves gira la cantonada d’Almogàvers. Per a ells, la nit comença. A la sala 1, el dj 2D2 punxa Chambea, de Bad Bunny. El públic balla i respon a la tornada: «¡Jala, cabrón, ya no te quedan balas

El club Fuego és el temple de pelegrinatge per als joves aficionats al trap, el reggaeton, el dembow, el r&b i altres ritmes urbans calents. La sala està plena a vessar . La joventut balla amb els braços oberts, mirant al sostre mentre els seus cossos cauen cap enrere. La coreografia és una precisa metàfora del futur d’aquesta generació, la del 50% d’atur juvenil i el treballador pobre.

Aquell que vesteix xandall blau Kappa és Miquel Sanahuja, un llicenciat en Sociologia que el gener del 2017 va inaugurar el club Fuego, rejovenint així la mitjana d’edat de Razzmatazz. La seva obsessió per feminitzar els escenaris fa que Fuego s’estigui convertint en un aparador de dones que liciten en les músiques urbanes. La brasilera Lyzza ja està punxant. Sona el dominicà Rainey. «Tíramelo por encima, mami, tíramelo». A la pista, xandalls i alguna trena africana. Grups de guiris apugen la mitjana d’edat. També hi ha immigrants de raça negra. Tots estan a punt d’assistir al directe de La Zowi.

«¡La  deixa anar aquesta trapera de 24 anys criada a Granada. Com Mala Rodríguez als seus inicis, el seu carisma escènic està en construcció. Com Almodóvar i McNamara al seu dia, irradia magnetisme sòrdid. «Soc la Monalisa fumant tate

Sense disc en el mercat i només amb la desena de cançons i videoclips que ha anat pujant a la xarxa, té davant seu mil persones. Molts ja se saben les seves lletres de memòria i les reciten mentre es filmen amb el mòbil o les criden saltant amb visible orgull. La Zowi recorre l’escenari una vegada i una altra, mentre l’autotune barrufeja i enlletgeix la seva veu cridanera.

La seva amiga Jihan surt a cantar High i la cosa millora. «Yo solo pienso en hacer dinero y ponerme high», «Yo solo pienso en hacer dinero y ponerme highdiuen, en el que sembla la síntesi de la filosofia trap (i una sensacional tornada). No és l’única convidada. El traper El Mini apareix amb la cançó començada, a corre-cuita i traient-se la samarreta.

Desafiament a la vella guàrdia

L’argot urbà llatí i del sud dels EUA ha calat en el trap espanyol. També, aquell imaginari del tripijoc per suportar la falta de perspectives. El materialisme, el sexe i col·locar-se com a nou nihilisme. ¿On és la joventut? Hi ha moltes maneres de respondre a aquesta pregunta que es fan els melòmans adults. «Són al Fuego», seria una resposta. La majoria de gent aquí reunida considera la música de guitarres un anacronisme. Però no ens enganyem: múltiples estudis demostren que la joventut actual escolta més música que mai. I la disfruta amb tot el cos.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

La bretxa estètica, moral i generacional s’eixampla a mesura que La Zowi rima sobre goonies i bunnies, raxets coquetes i joseadores, cadenes a l’altura del toto i bitllets de 500 euros a l’estenedor. «¿Qué vale más, tu vida o la mía?», apunta a Tú o yo. La pregunta bé podria ser el desafiament d’aquesta nova generació a la vella guàrdia. Una generació que existeix en un mercat paral·lel i balla de matinada, quan els adults dormen.

Quan La Zowi es retira, part del públic també es dispersa. Lyzza torna a punxar. Una parella d’algun país al nord es frega a més no poder. Un home amb edat i aspecte d’haver disfrutat al seu dia dels èxits de Los Chichos es deixa portar pel flow del raper Asap Rocky. Tres nois flexionen els genolls i mouen el cul cap avall, cap avall. Dues xavales els observen amb cara de «bé, almenys ho intenten». Un porter explica a un turista que no pot sortir de la sala amb beguda. Fora, vuit taxis esperen clients. Un cartell anuncia el pròxim concert de Gigatrón a la sala Bóveda.