PAWN Gang, de broma però seriosament

Paisatge humà diferent, aquest dissabte a Sidecar: 17 anys en xandall, cadenes daurades, escots àmplis. Actua PAWN Gang, un dels primers grups de per aquí que es va posar a la boca la paraula trap, aquell gènere musical, aquell món, que ha col·locat el rock i el pop de guitarres a l’altura cronològica dels trobadors provençals i que fa sentir-se vell no només als de 50 anys, o als de 40, sinó també als de 28. PAWN Gang té una altra peculiaritat: elabora la seva lírica de barri en català i no es priva de trinxar el diccionari de l’IEC. ¡Només faltaria!

    

PAWN Gang ha publicat el primer disc físic, Pretty ass white niggas, amb 10 cançons que se sumen a les desenes ja divulgades a la xarxa, algunes de manera massiva, i que el grup va recórrer a Sidecar causant furor. Un dj subministrant bases més aviat minimalistes i sis veus acoblant les seves veus en aquestes línies melòdiques repetitives i addictives, deformades en la penúltima síl·laba amb l’auto-tune i portadores de tota una filosofia: el barri, les drogues, el sexe i cert cultiu de la fanfarronada. PAWN Gang té «moltes drogues en estoc» i presumeix de la seva celebritat: «Tots els meus nais (nois) són famosos/ sortim al carrer i fan fotos». Llenguatge amb paraules escrites del revés o pròpies d’un argot privat: la clicka són els col·legues i la blanca és la cocaïna.

FILLS DE GRÀCIA

Però PAWN Gang no és un grup poligoner, sinó una colla de nois de classe mitjana de Gràcia que posen en dubte aquella idea segons la qual «si no has venut droga, no és trap». Sigui com sigui, tenen enginy, connecten i s’intueix una mica de conya subterrània al voltant dels clixés del gènere, amb les seves exageracions i l’atenció per deixar anar la paraula puta aquí i allà. A Sidecar, entre els seus fans hi ha els seus propis pares. Un d’ells s’acosta a aquest cronista mentre pren notes. Samarreta de la Stax, cinquanta i escaig. «¿És periodista? Miri, ¡això és el més fort que ha sortit des del rock’n’roll!»

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

    

L’espectacle segueix amb la seva bateria de hits (Gunters, Tu i tu), aclamant-se mútuament amb el públic. PAWN Gang pot posar-se xulesc i romàntic, «enamorat amb un pivón tan heavy al meu costat», incorporar el ritme del reggaeton i dedicar rimes a les forces de l’ordre, sobretot a Vui se polisia. «El meu ídol és l’Anglada, personatge pintoresc/ plataforma catalana, partit polític de pes», diu la irònica lletra. Entra en escena un col·lega del ram, Notorious Dicc, i el repertori s’estira fins a les estrofes de Cac blac i San Pera Martir, compartides a dalt i a baix de l’escenari i donant un sentit extrem al gang, la colla d’amics que desafia l’establishment de la música una mica de broma i bastant seriosament.