RETORN DE L'EXLÍDER D'HÉROES DEL SILENCIO

Bunbury, temps de fúria

El cantant aragonès mostra el rock intens i aïrat d''Expectativas' en dos concerts a Razzmatazz

ealos41187027 enrique bunbury

ealos41187027 enrique bunbury / JOSE GIRL

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Un Bunbury es diria que en peu de guerra, tant pel seu dens so rocker com pels seus textos enfadats, cobra forma a Expectativas, el disc que va presentar ahir (i repeteix avui) a la sala Razzmatazz (21.00 hores), segona plaça d’una gira internacional, Extour 17-18, que va arrencar dissabte a Santander. Obra densa i acusatòria que, en una primera meitat, «llança una reflexió i una mirada social» i en la segona «busca una sèrie de refugis i recers on protegir-se de la confusió», concretats en «l’amor, l’art i la desconnexió».

Bunbury diu que atén els seus impulsos artístics «sense complexos ni concessions», fet que inclou missatges polítics d’alt voltatge. «Pudiendo escoger entre dos o tres / preferimos al más subnormal», «Pudiendo escoger entre dos o tres / preferimos al más subnormal»canta, amb tota la incorrecció formal, en una de les cançons, En bandeja de plata«¿Li sembla fort? El que és verdaderament fort és l’escassa participació que tenim els ciutadans en l’anomenada democràcia», argumenta. «Elegir cada quatre anys entre tres, quatre o cinc candidats, a qui no acceptaria en cap de les meves festes, em sembla una opció raquítica. I definir els nostres governants, ja sigui Trump, Peña Nieto o Rajoy, com a individus per sota del que és normal em sembla ser molt generós, vistos els resultats».

L’entrevista amb aquest diari es desenvolupa, com totes, via mail: s’intueix certa desconfiança davant les transcripcions periodístiques. «Crec que les respostes queden més ben plasmades i, a més, no dic el primer que em passa pel cap», al·lega. Així no es podrà atribuir a un rampell que confessi, per exemple, sentir-se «molt poc interessat per les roïneses i els abusos dels nostres governants». Sí, Bunbury diu que no segueix l’actualitat política, però tot i així creu que «algunes cançons poden llegir-se en clau social des de la perspectiva de diferents països», assenyala en referència a les respostes que ha rebut tant des d’Espanya com de Mèxic, l’Argentina o els EUA.

Missatges apocalíptics

Abunden a Expectativas missatges no ja crítics, sinó desoladors. ¿Apel·lar a l’apocalipsi no pot ser un recurs artísticament efectista? «Suposo que es refereix a la frase la suave brisa nuclear que nos dejará en los huesos. Però la suave brisa nuclear que nos dejará en los huesosEn bandeja de plata raona. En compensació de peces com aquesta o de Parecemos tontos hi ha, a la segona meitat, missatges més encoratjadors. «La certesa de la intuïció a Supongo, l’amor amb majúscules a La constante, la desconnexió de les lleis dels homes a Bartleby, l’art i el procés creatiu a SupongoLa constanteBartleby,Al filo de un cuchillo.., enumera. Però reconeix que el conjunt d’Expectativas és «fosc i desesperançat».

Rock amb capes

A joc amb aquesta narrativa, un so invasiu i amb moltes capes: guitarres processades, electrònica, grooves corpulents, un piano amb accents clàssics, un saxo dramàtic que entra i surt, tot això donant gruix a cançons que combinen un pols primitiu amb escalades emocionals. Bunbury s’acull a una idea de rock amb intenció «contemporània, sense els tics habituals del gènere», i confirma el seu allunyament dels gèneres llatins que va transitar en altres temps. «Mai saps què et depararà el futur, però no acostumo a repetir el que vaig fer en el passat».

Notícies relacionades

Fa 30 anys que va sortir el primer disc, un epé, d’Héroes del Silencio, Enrique Bunbury ja és tot un supervivent de la indústria musical i en una de les cançons, La actitud correcta, sembla fer broma amb el llenguatge de la promoció: «Tu nuevo disco será la hostia / Más guitarra y más sintetizador, / seguro que me suena la misma canción», diu la lletra. ¿Se sent allunyat de l’ansietat pel hit parade? «Bé, els que fa molt temps que fem discos !hem vist de tot!», exclama.

Des del seu lloc de residència, Los Angeles, «una ciutat extremadament estimulant», es delecta dirigint el seu radar a les propostes del món llatí i destaca els «grans discos» que, segons la seva opinó, han llançat artistes com el nord-americà d’origen equatorià Helado Negro, el grup mexicà De Osos, els argentins Juana Molina, Él Mató a un Policía Motorizado i Los Espíritus, i els espanyols Viva Suecia, Rufus T. Firefly, Neuman, Nudozurdo, Raúl Rodríguez i Guadalupe Plata. Aquí els teniu.