Premi Anagrama d'Assaig per a Remedios Zafra: l'entusiasme com a esquer per al creador precari

Milions de creadors bolcant el seu treball a la xarxa. Gratis en termes monetaris, o a canvi de reconeixement social, visibilitat, consecució de mèrits curriculars, satisfacció de la vanitat. Portats per l’entusiasme, una passió creativa que té la seva doble cara i funciona també com a ganxo que lliga a una maquinària productiva que converteix acadèmics, artistes o periodistes en precaris crònics. Aquest podria ser un possible resum d’'El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital', el text amb el qual la professora de la Universitat de Sevilla i de la UNED Remedios Zafra (Còrdova, 1973) ha guanyat el premi Anagrama d’Assaig.

En roda de premsa a Barcelona, Zafra va definir ahir el seu treball com l’anàlisi d’una generació instal·lada «en un escenari de precarietat i desil·lusió que s’ha fet estructural». «La xarxa ens ha convertit a tots en productors creatius, en lloc de pocs que escriuen per a molts, avui som molts que escrivim per a molts, tots creem i distribuïm, amb el somni de convertir l’afició en feina remunerada», va explicar. Però aquest entusiasme voluntarista converteix el «treballador hipermotivat» –sigui «becari sense sou, treballador precari, col·laborador, periodista, investigador en formació o jove connectat»– en un perpetu «precari o aspirant» en competència contínua amb els seus iguals.

Pagar per treballar

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Més enllà de la degradació de l’entorn laboral que suposa caure en aquesta trampa, l’entusiasme dels creadors convertits en hàmsters dins d’una roda histèrica té altres efectes col·laterals sobre la creació. La hiperproducció irreflexiva («portats per la inèrcia de la velocitat, no poden deixar temps de pensament»). La productivitat mesurable com a principal criteri acadèmic («obsessió per formes quantificadores, amb l’acadèmia entretinguda cada vegada més a publicar en revistes d’impacte i en els índexs d’avaluació»). La falta de temps per exposar-se a idees alienes («les xarxes contribueixen a fer més visible el que ja pensem, perquè tendim a envoltar-nos dels que pensen com nosaltres», cosa que «deixa fora conceptes com la tolerància»). L’excés d’emotivitat, felicitat impostada, irracionalitat o vociferació a la xarxa («el que escriu a la xarxa equipara l’ésser vist amb el valor, i com més entusiasta ets, més visible sembla que hagis de ser»)…

Zafra va fer ahir una defensa de l’assaig com a gènere subversiu, «no perquè espanti, sinó perquè quan tot ens condueix a simplificar, ajuda a fer el món adversatiu, a entendre les contradiccions de la nostra època».