EXPOSICIÓ

El Macba desplega l'univers Brossa

El museu recorre tota la creació de l'artista poeta en una colossal mostra que reuneix 1.500 peces, entre elles 850 obres

Als gairebé cent anys del naixement de Brossa, el museu exhibeix tota l’obra de l’artista. / FERRAN NADEU/ CAMILA TOVAR TRUJILLO

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Radical. Incòmode. Transgressor. Combatent. Actual. I, sobretot i per sobre de tot, poeta. Així definien ahir els brossians d’ara i de sempre Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), l’artista (poeta) que omple la primera planta, tota, del Macba, en la presentació de l’exposició que el centre, custodi del seu llegat, li dedica fins al 21 de febrer. Un total de 1.500 peces entre documents, imatges i obres (850), a més de 'performances' que sorprenen el visitant en qualsevol moment i en qualsevol racó. Un entra a la sala de la torre, i allà té lloc (o no, depèn de l’instant) 'Tot temps de nit', una petita obra de teatre que Brossa va realitzar el 1947 per a un sol espectador: Joan Ponç

  

La mostra emfatitza el cruce constant de llenguatges i mitjans que Brossa utilitzava  en les seves creacions poètiques

  'Performance', sí, però poesia. Perquè si d’alguna cosa parla aquesta enciclopèdica mostra és «del teixit continu del treball de Brossa en què totes les arts s’imbriquen amb la poesia: les visuals, el cine, el teatre, la performance...», segons el parer de Ferran Barenblit, director del Macba. O dit d’una altra manera: «L’exposició emfatitza l’encreuament constant de llenguatges i mitjans que utilitza Brossa en la seva producció poètica», segons Teresa Grandas, co-comissària del projecte. I, per què no, en paraules del mateix protagonista: «Essencialment soc poeta. Actuo en moltes pistes, però el meu punt de partida és la poesia. El que faig és vehicular-la per diferents canals. [...] A vegades faig poesia literària i altres vegades m’agafa per fer poesia visual. Si el poeta té realment coses a dir, les pot expressar en diferents llenguatges sense que deixi de ser poesia». Doncs això, 'Poesia Brossa', que així s’anomena la mostra.

L’adjectiu de radical –un dels artistes que més ho va ser en el període que va des de la segona guerra mundial i la guerra civil fins a principis d’aquest segle– l’hi posa Vicenç Altaió, poeta i president de la fundació que vetlla pels interessos de Brossa. «El món acadèmic el menyspreava. La poesia literària o s’identificava amb la nació catalana o amb el realisme social. I Brossa va fer una transgressió del llenguatge. Va passar la poesia de l’alta cultura a la cultura popular: a la vida, a les festes, als jocs...». D’aquí ve l’adjectiu de radical.

POEMA SOBRE ELS MOSSOS

Més transgressions: la que va realitzar el 25 d’abril de 1970 al Price dels poetes, és a dir, al Primer Festival de Poesia Catalana que acollia els grans pares de les lletres del país. Brossa va llegir un poema sobre els Mossos d’Ésquadra: «Del cos de Mossos d’Esquadra només n’hi ha autoritzada una secció que es considera com a força d’ordre públic i es limita concretament a prestar servei a la Diputació provincial». «De cop i volta va trencar la dinàmica del que era el festival i del que s’entenia com a pràctica poètica subvertint la temàtica», apunta Grandas. Radical, transgressor i combatent.

   

Algunes de les poesies visuals de Brossa, a l'exposició del Macba / FERRAN SENDRA

 Aquest poema, una de les peces de l’exposició, dona peu a Pedro G. Romero, l’altre comissari de la mostra, a parlar de Brossa com a cronista de l’actualitat. «Brossa permet llegir el present», afirma. «És d’una actualitat pornogràfica, surts al carrer i te’l trobes». L’exemple dels Mossos és un dels que cita, però n’hi ha més, com 'Barcelona per Brossa' i 'Striptease català'. El primer és una ruta que l’artista va fer el 5 d’octubre de 1979 per Barcelona en el context de la Festa de la Lletra. Les fotos eren de Colita, i els llocs a visitar, idea del poeta. «El recorregut antiturístic està en la línia del que ha passat aquest estiu», sosté Romero. El segon necessita poca actualitat que argumentar. És una 'performance' en què la musa de la transició Christa Leem es despulla, i al final, de darrere de la cortina, surt Brossa amb una carta que és un as de bastons cridant: «Visca els Països Catalans».

Notícies relacionades

UN GALLEDA D’ESCOMBRARIES

Fins aquí algunes de les obres d’una exposició que recorre tota la trajectòria de Brossa, des del seu primer text publicat, 'Infiltració', escrit al front durant la guerra civil, el 1938, i publicat al butlletí de la 30a Divisió republicana, fins als seus coneguts poemes objectes. «Va ser en aquella època, el 1943, quan vaig fer el primer poema objecte. Anava pel carrer i vaig veure en una galleda d’escombraries una espècie d’escorça d’arbre. La forma em va cridar l’atenció. La vaig posar dreta i em va agradar encara més», recorda Brossa en les seves memòries. «És un poeta incòmode que amb el temps ha acabat sent un clàssic acceptat», conclou Grandas.