Jaume Cabré: "A mesura que et fas gran tot és més lent"

Jaume Cabré rebrà aquest dijous el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català i l’acull amb el recel habitual dels que reben guardons que els recorden que ja són, com a mínim, autors madurs. Però Cabré assumeix que ja està en aquest tram de la vida. I sembla que, després dels contes de 'Quan arriba la penombra', trigarà segurament a arribar una novel·la com 'Les veus del Pamano' o 'Jo confesso'. «A mesura que et fas gran tot és més lent», confessava ahir. També el cansen cada vegada més els viatges de promoció, cada vegada a un país diferent, encara que aquesta experiència tingui una recompensa més que satisfactòria i li deixi la impressió que a tot arreu juga «a casa».

«Els lectors et regalen la seva lectura. M’expliquen la meva novel·la. Perquè jo l’he escrit, però no l’he llegit, i ells sí. El lector comença de zero i amb una mirada verge», argumenta Cabré. I aquesta mirada no varia gaire d’un país a un altre. Aquestes gires s’han anat succeint des de l’èxit de la fira de Frankfurt del 2007, que «va donar a conèixer una realitat cultural que l’Estat espanyol els estava amagant, fins al punt que ara, i encara més després de la manifestació de l’altre dia, ja no has d’explicar què és ser català».

MOMENT DE PATACADA

En països llatinoamericans li han dit explícitament que no tenien aquestes mateixes reticències davant la literatura catalana que a Espanya havien arribat a fer inconvenient publicar llibres d’autor amb nom català. Amb tot Cabré considera que «aquesta reticència s’ha anat perdent; als lectors els interessa la literatura, fins i tot en català, encara que ara hi ha aquestes onades tan fortes, i més fortes que vindran, per desgràcia». Aquí no parla de literatura, és clar. «Ara és un moment de la patacada però després vindrà la calma», vaticina sobre el referèndum.