Takeshi Kitano: "A la màfia li encanten les meves pel·lícules"

El cineasta japonès Takeshi Kitano clausura la Mostra de Venècia amb 'Outrage Coda', tercera entrega de la trilogia que va iniciar amb 'Outrage' (2010) i que per a ell suposa la seva exploració definitiva de l’assumpte que ha vertebrat tota la seva obra: la màfia japonesa, també coneguda com la 'yakuza'.

–Ara que ha completat la trilogia, ¿com la compararia amb les seves primeres pel·lícules sobre la 'yakuza', com 'Violent Cop' o 'Sonatine'?

–En la meva opinió, són molt diferents; no m’agrada repetir-me. En primer lloc, les tres pel·lícules de la saga 'Outrage' estan plenes de diàlegs, mentre que els títols que vostè esmenta eren molt lacònics. Però la diferència més gran està en el tipus de mirada. La meva intenció sempre va ser que, per a l’espectador, contemplar 'Outrage' fos com veure un d’aquells documentals sobre la natura en què veus insectes matant-se entre ells, o formigues perseguint cucs. He intentat tractar els meus personatges de la mateixa manera, sense prestar atenció a les emocions.

–Tant 'Coda' com les dues entregues prèvies són pel·lícules molt violentes. ¿Calia realment?

–És clar. Vull que només veure aquestes escenes l’espectador senti dolor. En el món real, la 'yakuza' és tan violenta com a les meves pel·lícules, amb la diferència que els gàngsters reals no deixen mai que la policia trobi els cadàvers. El meu propòsit al retratar la violència va ser arribar tant lluny com pogués sense que la pel·lícula arribés a semblar cine de terror.

–Hi ha qui pensa que l’excés de violència en el cine genera violència en el món real. ¿Què n’opina?

–Que això és una ximpleria.

–¿Quin paper té la 'yakuza' en la societat japonesa actual?

–Els 'yakuzes' moderns s’han convertit en una cosa semblant a delinqüents comuns. Els últims anys, la policia s’ha pres més seriosament la tasca de deixar aquestes organitzacions sense poder i desmantellar-les, i a mesura que això passava els codis del deure, la lleialtat i l’honor s’han anat perdent. Cada vegada són més cruels i despietats. Han perdut l’essència.

–¿Està vostè, o ha estat, en contacte amb membres de la 'yakuza'?

–Jo vaig créixer al centre de Tòquio després de la segona guerra mundial, i llavors la yakuza estava molt integrada als barris. Quan era nen, molts dels meus amics eren fills de yakuzes. Avui he perdut tot contacte amb aquest món; com dic, en cas contrari la policia m’arrestaria. Però no he oblidat totes aquelles històries que m’explicaven llavors. De totes maneres, al Japó tothom sap com opera la màfia.

–Exagera, és clar.

–De cap manera. Al meu país, el funcionament dels negocis de la yakuza és un secret a crits. El Japó és un dels pocs països on els gàngsters presumeixen de ser-ho. Llueixen orgullosos els seus tatuatges identificatius, i pengen cartells a les façanes en què s’identifiquen com a membres de aquest o aquell clan. Això a Occident no passa.

–¿I què opinen els mafiosos de les seves pel·lícules?

–Els encanten. Fantasiegen ser com els personatges que hi apareixen. Els idolatren.

–¿Seguirà fent films de gàngsters?

–La meva intenció és fer un altre tipus de coses a partir d’ara. Estic escrivint una novel·la que és una història d’amor, i potser la porti al cine. Ara bé, si torno a fer una d’aquestes pel·lícules violentes, no m’ho tingui en compte. Són les úniques que em donen diners.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

–Va començar a la televisió fent programes còmics com 'Humor amarillo'. D’aquell Kitano, ¿què en queda?

–Segueixo fent comèdia televisiva regularment i m’encanta. Em permet mantenir cert equilibri. Com més seriós em poso a les meves pel·lícules, més idioteses faig a la tele.