La resurrecció del pallasso assassí

¿Què és 'Això'? Entre altres coses, la pel·lícula amb què Hollywood espera remuntar després d’una fatídica taquilla estiuenca, la més baixa als EUA en més d’una dècada. Si tot surt com s’espera, batrà el rècord de millor recaptació en el primer cap de setmana per a una pel·lícula qualificada 'R' (menors de 17 hi han d’entrar amb adults), fins ara ostentat per 'Expedient Warren: The conjuring', amb 41 milions de dòlars.

¿Una pel·lícula protagonitzada per nens, però on els menors hi han d’anar amb carrabina? Aquest és el petit atreviment després que guionistes i productors decidissin dividir en dos la trama de la novel·la de Stephen King del 1986: en lloc d’alternar entre passat i present, aquesta It, primera part d’un presumpte díptic, se centra només en les vivències d’infància del Club dels Perdedors.

¿De quin club parlem? Set nens de Derry (localitat fictícia del molt real estat de Maine, on va néixer King) assetjats als anys 80 (no als 50, com al llibre) per una entitat terrorífica que pot prendre l’aspecte d’allò que temen, però que en general sol disfressar-se de Pennywise, un pallasso de l’estil Ronald McDonald.

¿Fa riure o esgarrifa? Sobretot la segona cosa: així ha decidit encarnar-lo l’atractiu Bill Skarsgård (només pot ser atractiu sent fill de Stellan i germà d’Alexander) a la pel·lícula dirigida per Andy Muschietti ('Mama'), que sacseja un relat iniciàtic a l’estil de 'Cuenta conmigo' amb passatges de terror exuberants però potser massa postproduïts. It és una mena de 'Stranger things' inflada amb esteroides anabolitzants; ajudant a la comparació, repeteix el jove actor Finn Wolfhard.

Un trànsit complicat

Fa gairebé una dècada, 'It' havia de ser la següent pel·lícula del guionista i els productors d’'Invasió', quarta versió de 'La invasió dels ultracossos'. El projecte no ha deixat de mutar. El 2012 s’hi va sumar no només com a director, sinó també com a coguionista, Cary Fukunaga, acabat de sortir d’una altra adaptació literària ambiciosa, 'Jane Eyre', en què va demostrar habilitat per al terror en la seva variant gòtica.

Fukunaga va deixar el vaixell tres anys després de salpar, el maig del 2015. Allò no flotava. No s’entenia amb New Line, la casa que va construir Freddy Krueger (la cinquena aventura del qual se cita visualment a 'It'). En desencantades declaracions a 'Variety', Fukunaga va explicar que la seva idea era fer una pel·lícula de terror «poc convencional», «elevada, amb personatges de veritat». Després que marxés el director de 'True detective' temporada u, va reescriure el guió Gary Dauberman, de les dues parts d’'Annabelle'. 

27 anys abans

'It' arriba tard, molt tard, però en realitat ho fa en un moment conceptualment adequat: ara fa 27 anys que se’n va estrenar la primera translació audiovisual (una minisèrie d’ABC), i precisament 27 són els anys transcorreguts en la història entre aparició i aparició de la misteriosa entitat extradimensional.  

De la primera 'It' acostuma a celebrar-se al pallasso encarnat per Tim Curry, mestre de cerimònies de 'The Rocky Horror picture show'. Però no és l’únic actor que brilla en la versió televisiva: si es roda, com és gairebé segur, la seqüela d’aquesta 'It', serà difícil superar un repartiment adult format per Richard Thomas (el supervisor de l’FBI Frank Gaad de 'The americans'), Annette O’Toole, l’enyorat John Ritter, Harry Anderson, Richard Masur… Bona sort.

Desenllaç anticlimàtic a part, Tommy Lee Wallace (director artístic dotze anys enrere de 'La noche de Halloween') va saber terroritzar una generació d’espectadors infantils amb una minisèrie que aquí va ser clàssic de videoclub. Només la caràtula ja ens feia flotar i tremolar.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Stephen King sembla encantat amb la nova versió d’'It', de la qual ha dit que és «fabulosa». Els que no estan contents amb el ressorgiment de Pennywise són els mateixos pallassos, que des de l’aparició del primer teaser al març han vist augmentar les cancel·lacions i minvar els ingressos. Això és seriós, com quan el 'Tiburón' de Spielberg va buidar les platges.

Pam Moody, presidenta de la World Clown Association, es queixava fa poc a 'The Hollywood Reporter' sobre el mal que va fer el primer Pennywise a la reputació dels pallassos. «És un personatge de ciència-ficció. No és un pallasso i no té res a veure amb la professió del pallasso». King no va trigar a contestar a Twitter: «Els nens sempre han tingut por dels pallassos», va escriure. «No matem els missatgers pel missatge».