Aronofsky porta el caos a la Mostra

De totes les candidates d’aquest any al Lleó d’Or, cap ha arribat a la Mostra més envoltada no només d’expectació, sinó també de secretisme, que '¡Madre!'. Tot, o gairebé, el que el director Darren Aronofsky n’ha dit en les últimes setmanes és que és com «un míssil nuclear llançat contra un mur». Ara que ha vist finalment la llum, sabem a què es referia. A causa seva, hi ha en el si del festival una guerra desfermada entre els qui voldrien escopir-li a la cara i els qui li farien una abraçada.

'¡Madre!' està protagonitzada per una dona i un home que no tenen nom (en els crèdits s’al·ludeix a ells com a «Mare» i «Ell», respectivament). S’han instal·lat en una casa de camp perquè ell, un poeta (Javier Bardem), torni a trobar la inspiració. Ella (Jennifer Lawrence) està centrada a rehabilitar el magnífic edifici. Un dia, un estrany (Ed Harris) truca a la porta, i l’endemà ho fa també la seva dona (Michelle Pfeiffer). I, a partir d’aquest moment, tot un seguit de coses realment pertorbadores, cada vegada més, comencen a succeir.

Dit d’una altra manera, '¡Madre!' és un descens gradual als confins de la bogeria, que inclou els moments més estranys, brutals i sagnants mai vistos en la filmografia de l’autor de 'Cisne negro' (2010). El que passa al llarg de la pel·lícula es pot definir com un infern dantesc, o com la versió contemporània d’una plaga bíblica per on transiten fans ultraviolents i terroristes i hedonistes compulsius i necròfags.

¿Quin és el significat de tot aquest caos? ¿És una projecció del que passa en la ment de la mare, una manifestació externa de la seva paranoia? Gairebé segur que sí. ¿És la pel·lícula en el seu conjunt una gran metàfora? Sens dubte. ¿De què? Diverses interpretacions són possibles. Segons la que Aronofsky proposa, parla de com la Mare Terra és víctima dels estralls causats per la mà de l’home. «Si algú tracta de destruir la nostra casa, la defensem amb dents i ungles. Però la Terra també és casa nostra, i davant la seva destrucció no fem res», va confirmar ahir el director.

Venjança contra una exnòvia

Notícies relacionades

Oques Grasses, Morad, Lluís Llach i Bad Gyal encapçalen el gran concert per Palestina del Palau Sant Jordi

RTVE Catalunya bat rècords digitals després de l’entrevista a Urdangarin

Una altra possibilitat, una que Aronofsky no reconeixerà mai, és que la pel·lícula parli de les manies, la histèria i la psicosi que l’obsessió per la maternitat i l’embaràs causen en la dona o, en concret, van causar en l’actriu Rachel Weisz, amb qui va viure una tempestuosa relació i va tenir un fill; que sigui, doncs, la venjança d’un home contra la que va ser la seva nòvia, executada amb la inestimable col·laboració de la seva parella actual (Lawrence i Aronofsky han fet pública la seva relació). Si aquesta és la lectura correcta, a Aronofsky se li ha de reconèixer la capacitat d’autocrítica. En la pell de Bardem, Ell és un home consumit per l’ego per qui res ni ningú és remotament capaç de competir amb la importància del seu treball.

En última instància, però, el que sobretot importa de ¡Madre! no són els significats que conté, sinó la contundència amb què sacseja emocionalment i físicament, i que a la Mostra ha portat uns a esgargamellar-se cridant i a d’altres ens ha fet sentir hipnotitzats, marejats, terroritzats i eufòrics per haver vist el tipus de pel·lícula única, radical i immensament inventiva que dona sentit a festivals com aquest. H