Ryuichi Sakamoto: "Me'n penedeixo del meu treball per a Almodóvar"

Ryuichi Sakamoto es va donar a conèixer a finals dels anys 70 amb la Yellow Magic Orchestra, banda pionera de la música electrònica; i des dels 80 s’ha consolidat com un dels grans compositors de bandes sonores gràcies a títols com 'L’últim emperador' (1987) i 'El renacido' (2015). Fa tres anys li va ser detectat un càncer de faringe del qual avui dia no queda rastre. De tot això en parla en primera persona en el documental 'Ryuichi Sakamoto: Coda', que s’acaba de presentar a la Mostra.

–¿Com va afectar el càncer la seva forma de viure i de treballar? 

–Jo em pensava que estava completament sa. De sobte em vaig adonar que podia perdre la veu, i aquesta possibilitat em turmentava. Em sento molt agraït de seguir viu, de poder conversar amb la gent, de sentir els rajos del sol a la cara. Cuido molt el que menjo i miro de no estressar-me. I penso molt en la vida i la mort, però no només com a conseqüència del càncer; també el desastre de Fukushima em va fer entendre com de fràgil que és la nostra civilització i com de poderosa que és la natura. Potser em moriré d’aquí tres mesos, potser d’aquí tres anys, potser d’aquí 10. I abans de morir tinc l’esperança de gravar el disc perfecte.

–¿Un disc de música contemporània o una banda sonora? 

–Cada vegada que treballo en una pel·lícula em dic que serà l’última, perquè compondre bandes sonores és molt dur, gairebé una tortura. Per diversos motius: per un costat, perquè cadascuna de les meves composicions és com un fill per a mi, i quan els directors les trossegen per acomodar-les a la pel·lícula és com si mutilessin el meu fill; i per un altre costat, és un procés ple de tensió. Els directors acostumen a demanar molts canvis i molt sobtats. La majoria són uns dictadors.

–¿Quin record en té, del seu treball amb Pedro Almodóvar a 'Tacones lejanos'? 

–Si hem de ser francs, és un record agredolç. Me’n penedeixo, del treball que vaig fer per a ell. No el vaig poder satisfer perquè la meva música no va capturar prou l’esperit d’Espanya i de Madrid. Per això ell va substituir la peça introductòria que jo havia compost per 'Sketches from Spain', de Miles Davis. No me’n queixo. Ell tenia raó.

–La banda Yellow Magic Orchestra, que vostè va cofundar, es considera pionera de la música electrònica popular. ¿Vostès eren conscients, a finals dels 70, d’estar creant la música del futur? 

–Sabíem que érem uns avançats, però seria arrogant posar-me cap medalla. Els Kraftwerk i Giorgio Moroder sí que van ser pioners de debò.

–Durant aquells anys, era molt optimista sobre el paper que la innovació tecnològica tindria en la música. ¿Què en pensa ara? 

–Ja no ho soc tant. Vivim en el món de YouTube i Spotify, i molta gent jove dona per fet que per escoltar música no s’ha de pagar, que la música no té cap valor. Molts músics d’estudi no troben feina perquè amb un 'software' es pot crear la música més sofisticada. Ser músic professional està deixant de ser una professió viable, perquè els únics que semblen estar-ne fent diners són els DJ.

–Vostè va coprotagonitzar 'Bon Nadal, Mr. Lawrence' juntament amb David Bowie. ¿Com el va afectar la seva mort? 

–Em va costar molt d’acceptar-la, vaig trigar un mes i mig. Em va encantar el seu últim disc. La seva veu allà no és la d’algú que s’està a punt de morir. Molta gent diu que el disc està dissenyat a manera de testament, però no hi estic d’acord. A mi em transmet optimisme i sensacions molt positives.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

–¿Com recorda el rodatge d’aquella pel·lícula amb ell? 

–David tenia moltes personalitats diferents. Durant el rodatge va ser un home molt terrenal, no es va comportar en absolut com una rock star. Però després ens vam retrobar a Cannes per a la presentació de la pel·lícula i es va comportar d’una manera molt diferent. Allà sí que era una superestrella. Per a mi va ser un xoc, no ho vaig poder entendre i això va fer que me’n distanciés. Ara me’n penedeixo de no haver estat més a prop seu al llarg de tots aquests anys.