CRÒNICA DE MÚSICA

Variada proposta a Torroella amb l'Academy St. Martin in the Fields

La prestigiosa formació desplega amb correcció obres de Rossini, Brahms i Schubert

martalejo-academy-of-st-martin--0061

martalejo-academy-of-st-martin--0061

2
Es llegeix en minuts
César López Rosell
César López Rosell

Periodista

ver +

La prestigiosa formació britànica Academy of St. Martin in the Fields Chamber Ensemble va tornar dilluns al Festival de Torroella, 16 anys després del seu debut en la mostra, amb una variada proposta. Era una de les guindes de la 37a edició de la cita empordanesa, dominada per la música antiga però sempre oberta a altres opcions de la clàssica i a la presència de destacats solistes, com els pianistes Joaquín Achucarro, a qui es rendeix homenatge pels 25 anys al festival, o del carismàtic Grigori Sokolov.

Tot apunta que l'aposta programàtica d'aquest any es convertirà en una de les millors del festival, ja que s'han registrat diversos ‘sold-out’.  Han destacat, fins al moment a més dels citats solistes, el clavecinista Benjamin Alard, amb la seva recreació de les ‘Variacions Golberg’ de Johann Sebastian Bach, i el triple concert en un sol dia del conjunt La Fenice, a l'església de Sant Genis i en dos espais més, per oferir la seva versió de ‘Vespro della Beata Vergine’ de Claudio Monteverdi i obres de contemporanis seus. També ha impactat la  presència de l'Academy of Ancient Music per recordar George Philipp Telemann en el 250è aniversari de la seva mort.

A falta del pas del Quartet Quiroga (el dia 14), Jordi Savall (el 17), Soquadro Italià (el 18) i el concert de tribut a Joaquín Achúcarro a càrrec de quatre dels seus millors deixebles amb l'Orquestra de Cambra Amadeus de la Ràdio Polonesa (el diumenge 20), l'Academy St. Martin in the Fields va omplir pràcticament l'Espai Ter d'un públic ansiós per disfrutar de la música de cambra interpretada per uns músics experts en el format.

Els 12 anys de Rossini

El concert es va iniciar amb ‘Sonata per a cordes número 1 en sol major’, de Gioachini Rossini, escrita juntament amb cinc més pel compositor de Pesaro quan només tenia 12 anys. Encara que qualificades per ell mateix com a "horribles" aquestes obres revelen un innat talent creatiu. La sonata, desplegada amb correcció però sense anar més enllà del divertimento per al quartet de corda que la va interpretar, no va ser més que una peça introductòria de les altres apostes.

Notícies relacionades

Més interessants van resultar les belles ‘Variacions sobre un tema de Schumann’, de Johannes Brahms, amb arranjaments per a octet de corda i vents de Detlev Granert. En aquesta composició, dedicada a Clara Schumann, l'‘ensemble’ britànic va tocar amb més comoditat tant en el domini estilístic com en el joc interpretatiu entre instruments. L'emoció es va encendre amb l'encant de l'‘Octet en fa major’ de Franz Schubert, que va donar lloc també a un millor lluïment tant de la corda com del fagot, clarinet i trompa. L'autor utilitza obres anteriors seves, en el primer dels sis moviments amb el lied ‘Der wanderer’, i en el quart amb temes trets de la seva òpera ‘Die frunde von Salamanka’. Un bon final per a una cita simplement correcta.