Ben Harper, en l'origen de tot

Ben Harper va reprendre fa dos anys el vincle amb la seva banda més emblemàtica, The Innocent Criminals, però, encara que segueixen treballant junts, el cantautor i multiinstrumentista californià està sempre obert a altres projectes. Aquest estiu, sense anar més lluny, combina els concerts amb el grup i els recitals en solitari, com el que avui oferirà a Cap Roig. I anuncia un disc amb el bluesman Charlie Musselwhite per al 2018.

Actuar sense banda ve a ser una manera de retrobar-se amb l’origen de les seves arts, segons explica a aquest diari per telèfon des de Suïssa, on ha recalat aquests dies la seva gira europea. «No acostumo a fer concerts en solitari, però ho necessito de tant en tant perquè tot segueixi endavant, per recordar-me a mi mateix on comencen les meves cançons, a soles amb l’instrument», assenyala l’autor de composicions com Forever i Diamonds on the inside.

El seu últim disc, Call it what it is (2016), va representar el seu retrobament amb The Innocent Criminals nou anys després de la seva anterior entrega. Uny i escaig després, segueix sentint-se «orgullós» d’aquell treball, «un autèntic disc de The Innocent Criminals que sona diferent de tot». Està convençut que «la banda no havia sonat mai tan bé», i destaca que els seus integrants són «músics que adoren tocar, sortir de gira, treballar».

Gèneres inesgotables

Associat al seu ús del lap steel guitar, que toca sobre els genolls, representa el cultiu de les músiques americanes d’arrel concebudes com un pou sense fons. Blues, folk, funk, gòspel, reggae… ¿Gèneres inesgotables? «És un material vast, tan infinit, que la seva enormitat impressiona quan t’enfrontes al full en blanc», admet. Però el seu nou projecte, el disc amb Charlie Mussel-

white, mostra aquell afany per seguir traient or de gèneres on tot, o gairebé, sembla haver-se dit. «És emocionant buscar un llenguatge propi a través d’un gènere que, com el blues, fa tant de temps que existeix», apunta. És la seva segona obra conjunta (fa quatre anys es van aliar en Get up!), ja està gravada i sortirà a començaments del 2018 amb el títol de No mercy in this land. «Conté exclusivament material original i hem fet un pas més enllà respecte al primer disc», considera. «Treballar amb Charlie és treballar amb un mestre. Si fos pintor, seria com treballar amb Salvador Dalí».

Difícil separar Harper de la seva aura d’artista d’escenari temperamental i generós, donat als concerts llargs, amb repertoris oberts als canvis i cabaloses dinàmiques amb els seus músics. Més ara, si això és possible, que en el passat, apunta ell. «Sento que cadascuna de les cançons ha trobat el seu lloc i que no soc on soc per accident. Em sento afortunat».

PJ Harvey i Jacson Browne

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

El d’avui serà el seu tercer concert a Cap Roig i l’11è que ofereix en un escenari català des de la seva llunyana estrena a Zeleste, el 1995, com a teloner de PJ Harvey. «Ho recordo com si fos ahir. Vaig anar a un concert seu fa un parell de mesos a Los Angeles i va ser impressionant. Ha evolucionat i ha assumit reptes: és una artista amb majúscules», subratlla Harper, que manté vincles d’amistat amb un barceloní a temps parcial, Jackson Browne, de qui va versionar Jamaica say you will en el tribute album Looking into you (2014). «Sempre he adorat aquesta cançó i, bé, era una de les que ningú havia elegit».

L’any passat, va pronosticar que es traslladaria a Europa si guanyava Donald Trump. ¿I ara què? «Ara visc en habitacions d’hotel», diu de broma. «Això de Trump és teatre polític, una situació excèntrica, com quan a Itàlia tenien Silvio Berlusconi. Espero que tot això toqui fons per prendre les meves decisions, i que no sigui massa tard».