Mor als 86 anys el compositor Xavier Benguerel

El compositor Xavier Benguerel Godó, autor d'una prolífica obra musical, que inclou concerts, simfonies i òperes, ha mort aquest dijous a Barcelona als 86 anys.

Benguerel va ser un músic considerat d'estil renovador, pertanyent a la denominada Generació del 51, i autor del gran oratori 'Llibre vermell', sobre el manuscrit medieval del monestir de Montserrat, així com de la òpera 'Jo Dalí', sobre la vida de l'universal artista empordanès.

Fill de l'escriptor Xavier Benguerel  Llobet, el músic va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1931 i, després de la guerra civil, va viure l'exili amb els seus pares a Santiago de Xile, entre 1940 i 1954, on va iniciar estudis musicals, que va continuar després, ja a Barcelona, amb Cristòfor Taltabull, si bé es va considerar sempre un compositor autodidacte.

Influït des dels seus començaments per Bela Bartók i Igor Stravinsky, es va donar a conèixer amb la seva 'Cantata d'Amic e Amat' (1959), per compondre després 'Successions' (1960), 'Concert per a dues flautes' (1961), 'Duo' (1963), 'Estructura IV' (1966), 'Música per a tres percussionistes' (1967) i 'Concert per a percussió' (1975), entre moltes altres obres.

L'òpera 'Spleen'

'Quasi una fantasia' (1972), per a violoncel i orquestra, va ser estrenada pel violoncel·lista Siegfried Palm; el seu 'Capriccio Stravagante' (1974), compost a instàncies del Bach Festival de Londres, va ser dirigida per Cristobal Halffter, i el 'Concert per a percussió i orquestra' (1977) estrenat per Siegfried Fink i l'orquestra Radio Frankfurt.

Un altre dels seus èxits més significatius va ser l'òpera 'Spleen' (1981), amb col·laboració de Lluís Permanyer i el pintor J.J. Tharrats, que va ser estrenada per Joan Guijoch el 1984 a Barcelona i, més tard, a l'Òpera de Frankfurt.

El 1988 va estrenar al Gran Teatre del Liceu l'oratori 'Llibre vermell', basat en cants i danses del famós manuscrit medieval del monestir de Montserrat que conté cants en llatí, català i occità, i el 1990 va presentar el seu 'Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu', dirigit per Romano Gandolfi.

Motivat per la seva amistat amb el guitarrista alemany Siegfried Behrend, va compondre peces per a guitarra, en especial, el seu 'Concert per a guitarra, percussió i corda' (1994), a més d''Intent a dos' (1970), 'Concert per a guitarra i orquestra' (1971), 'Els enigmes' (1971), 'Versus' (1973), 'Vermelia' (1976), 'Stella splendens' (1977), 'Astral' (1979), 'Im anfang' (1981), 'Cantus' (1982), 'Tempo' (1983) i 'Preludi indefinit' (1994).

Creu de Sant Jordi

És autor així mateix de 'Simfonia per a un Festival', 'Simfonia per a petita orquestra' i 'Paraules de cada dia' (1967, amb poemes del seu pare), a més de 'Simfonia per a gran orquestra' (1968), 'Dialogue orchestrale i Joc' (1969), 'Concert per a orgue i orquestra', per encàrrec de la Südwestfunk de Baden-Baden, i 'Consort Music', composta per ser interpretada pels solistes de Zagreb.

Altres de les seves nombroses composicions són 'Metamorphosis'(1972), 'Arrels hispàniques', 'Sonata per a violí i piano', 'Quartet núm. 1', 'Concert per a piano i orquestra' i 'Quartet núm. 2'. Va interpretar, de nou, amb èxit, el 2010, el seu 'Llibre vermell' al Liceu, i, el juny del 2011, va estrenar l'òpera 'Jo, Dalí' al teatre de la Zarzuela de Madrid i composta per encàrrec del Ministeri de Cultura amb motiu del centenari del seu naixement.

Notícies relacionades

Sopa de Cabra celebrarà 40 anys amb una gira que començarà a la sala Razzmatazz de Barcelona

El Palau Güell de Gaudí, un edifici Patrimoni Mundial, sempre d’actualitat

Uns mesos abans, al febrer, la Societat General d'Autors i Editors, la Fundació Autor i l'editorial Boileau van celebrar un acte de reconeixement al compositor, amb motiu del seu 80 aniversari. En aquest acte, va ser presentat el seu llibre de memòries 'Notes de la meva vida', escrit pel mateix Xavier Benguerel, i la seva obra completa en CD per a piano. El compositor va obtenir el premi Luigi Dallapiccola 1977 i el 2014 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Xavier Benguerel va cedir el seu fons personal a la Biblioteca de Catalunya.