Lleida es manté ferma i no entrega les 44 obres de Sixena

Dilluns de normalitat al Museu de Lleida. Ni les 44 peces reclamades per Aragó van sortir cap a Sixena. Ni la policia va entrar a buscar-les. Tot previsible i anunciat. Ahir va acabar el termini donat per la jutge del Jutjat de Primera Instància número 1 d’Osca perquè la Generalitat entregués a Aragó les 44 obres d’art provinents del monestir aragonès dipositades al Museu de Lleida des que van ser comprades a les monges del cenobi als anys 80 i 90. I així complís amb l’execució provisional de la sentència del 2015 que va declarar la compravenda «nul·la de ple dret». La Generalitat, però, va avisar la setmana passada que no es mourien del seu lloc: «No es compleixen ni els requisits físics ni els jurídics». Alhora que la jutge va deixar clar que no procedia enviar la brigada de Patrimoni de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil a buscar-les, com Aragó insisteix dia sí i dia també, perquè primer s’havia d’esperar a esgotar la jornada d’ahir. 

 

Va transcórrer sense novetat. Com un dilluns més al Museu de Lleida. Dia de tancament setmanal, sense visites però amb el seu personal treballant a l’interior. I amb la peculiaritat de la premsa esperant a l’exterior. I al seu emplaçament habitual les tres caixes sepulcrals d’Isabel d’Aragó, Francisquina d’Erill i Beatriz  Cornel, els tresors més preats dels 44 objectes reclamats juntament amb quatre fragments del retaule de marbre de santa Anna, que també lluïen al seu lloc. Avui seguiran allà. O això esperen els responsables del centre, que no preveuen a curt termini (a llarg ja es veurà) la irrupció de les forces de seguretat. Després de la negativa de la jutge d’enviar-hi la Brigada de Patrimoni ahir, el Govern d’Aragó, que no defalleix, va repetir la petició a la policia, ja en són més de 20, per avui. Però per enviar-hi les forces de seguretat cal una interlocutòria i el jutjat va tancar sense pronunciar-s’hi. No és probable que ho faci gaire aviat, perquè l’agost és inhàbil judicialment parlant. Cosa, això del mes inhàbil, que des de la comunitat veïna es va demanar suspendre. Tampoc hi va haver resposta. 

Potser d’això es tractava, d’arribar al període de vacances. Una dilació temporal per guanyar temps a l’espera que l’Audiència Provincial d’Osca dictamini (fa dos anys que té el recurs damunt la taula) i evitar així la imatge de la policia entrant al museu. Però l’enviament de les forces de seguretat no és l’únic tema sobre el qual s’haurà de pronunciar la jutge, previsiblement al setembre, n’hi ha un altre de pendent: a la mateixa interlocutòria en què va fixar la data d’entrega dels béns, va avisar que si no es complien els terminis se’n deduiria «testimoni per desobediència». Això significa un procés penal al conseller de Cultura, Lluís Puig, que podria acabar amb la seva inhabilitació, cosa que no sembla haver espantat el conseller, que manté la seva postura «clara» i «rotunda» de no entregar les obres. 

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

¿I si arriba a guanyar Israel?

La d’ahir no és la primera data fixada per traslladar les peces. És la segona. Fa un any, el 25 de juliol, va expirar el primer termini. Llavors van sortir cap a Sixena els béns dipositats al MNAC. Eren els de menys valor i els no catalogats dels 97 que formen part del litigi. Aquell mateix dia el Consell Executiu va denegar la sortida dels 44 custodiats a Lleida. Els arguments de llavors eren els mateixos que els d’ara: són obres catalogades i per tant protegides per la llei catalana de patrimoni, són part d’una col·lecció inseparable i la sentència no és ferma, està recorreguda davant l’Audiència Provincial, i en última instància es podria elevar al Tribunal Suprem. Però la Generalitat ha sumat més motius per no traslladar unes peces que agafarien el camí de tornada si les instàncies superiors sentenciessin a favor de Catalunya. Per un costat, les mesures de conservació del monestir són preocupants. I per un altre, l’Audiència Provincial va admetre, el 13 de juliol, el Consorci del Museu de Lleida com a part implicada en el litigi, fet que obre una nova realitat.

Amb tot i això, els tècnics d’Aragó ahir van estar a l’espera d’unes obres que no van arribar. I que avui tampoc ho faran. El més probable és que, com a mínim, fins al setembre les peces segueixin al museu que les ha restaurat, conservat, valorat i donat a conèixer. Encara que amb Sixena tot és possible.