Jaime Cullum sacseja Porta Ferrada

Per si en quedés algun dubte, Jamie Cullum va demostrar al Festival de la Porta Ferrada que és una de les estrelles més completes del circuit del jazz i el pop. Les més de 2.500 persones que divendres passat van omplir l’Espai Port es van entregar a l’art del cantant i pianista, que és molt més que un intèrpret que trenca barreres entre gèneres. Cullum és un músic catedralici que domina tots els secrets del xou. L’artista d’Essex, més energètic que mai als seus 37 anys, va desencadenar un vendaval d’emocions.
    

'Entertainer' sense límits, es va multiplicar amb un repertori d’èxits de la seva carrera pensat per agitar un públic que va seguir dret, a l’espai de l’habitual zona de platea i a les grades, la seva actuació i la de la seva banda. Jazzista, rocker, crooner, percussionista i virtuós pianista, va enlluernar l’embadalit personal.

UN ANTIDIVO

Comunicador nat, va incitar el públic a batre palmes, corejar cançons i ballar. Cullum es va mostrar com un artista pròxim i antidivo. Estava a gust i no parava de recordar-ho. «Fa dos dies que soc a Sant Feliu disfrutant de la platja, la gent, el menjar, el vi i la cervesa», va dir satisfet.

    Simpàtic, va recordar que feia més de 15 anys que trepitja l’escenari. «En aquest temps he crescut com a intèrpret i és un regal poder actuar en aquest festival», va explicar durant el concert que va obrir amb 'Work of art', un cant a la vida que va iniciar percudint un tambor abans d’asseure’s al piano. Aquesta va ser la tònica de la nit. L’artista no va parar d’anar d’una banda a l’altra, movent-se en escena a l’estil de Jagger, saltant i barrejant-se amb els seus fans per recrear un dels temes.
    

Després de 'When I get famous', va girar cap al blues amb 'Don’t you know', de Ray Charles. No hi va faltar, entre les seves versions d’altres creadors, l’estel·lar 'Please, do’t stop de music', de Rihanna. 'All at the sea'…, de Radiohead, i, en els bisos,  'Blackbird', dels Beatles, interpretada per ell sol al piano després d’haver emocionat amb 'Don’t hide away from love'. La vetllada va estar plena de moments de gran bellesa, com el de la balada 'What a difference a day makes', i altres plens de ritme.
    

Va ser una actuació elèctrica exposada amb un directe imbatible.