The Melodians: "Avui tothom és rasta"

Als anys 60, quan l’ska va donar pas al rocksteady, van florir a Jamaica dolços i esplèndids trios vocals. Un dels més populars va ser els Melodians, que va gravar èxits com 'Sweet sensation' i 'Rivers of Babylon', posteriorment versionada per Boney M. El seu únic supervivent, Trevor McNaughton (77 anys), acompanyat per Winston Dias (72) i Taurus Alphonso (64), actua avui (23.00 hores) al Nowa Reggae amb els catalans The Kinky Coo Coo’s com a banda de suport.

–¿Des de quan es coneixen?

–T.M.: Conec Winston des de fa més de 50 anys. Vivíem al mateix barri.

–T.A.: Jo adorava els Melodians, però llavors no coneixia Trevor en persona.

–W.D.: De joves cadascú tenia el seu grup. Assajàvem a la mateixa zona, Village Town, i rivalitzàvem de broma pels nostres èxits.

–T.M.: Dèiem: ‘Aquesta nit et tallaré el coll amb el meu nou disc’. Però sense violència.

–W.D.: Jo vaig deixar de cantar professionalment als 17 perquè volia una feina més estable. La música no em donava diners i vaig entrar en el negoci dels aires condicionats.

–T.M.: Quan Brent [Dowe] i Tony [Brevett] van morir vaig estar cantant sol: a Califòrnia, Colorado, Canadà... Però no em va agradar. Volia tornar a cantar en format de trio.

–¿Va ser l’església una escola musical per a tots tres?

–W.D.: No ho anomenaria escola, perquè llavors no teníem l’ambició de ser cantants.

–T.A.: A mi, la meva mare em donava surres si no volia anar a l’església. De fet, vaig acabar cantant al cor.

–T.M.: Jo anava a l’església, però els Melodians vam capgirar les paraules que sentíem allà per expressar el que nosaltres sentíem. L’església només ens va donar inspiració i experiència.

–Molts joves van deixar de cantar i altres que van seguir cantant tampoc van guanyar gaire. Sembla que els diners es quedaven als estudis dels productors.

–W.D.: The Movers vam gravar 'Cerasee tea' amb Prince Buster i ell va canviar el títol de la cançó i el del grup [al premsat d’alguns vinils] per no pagar-nos.

 

–Els Melodians van gravar amb Coxsone Dodd. ¿Van tenir els mateixos problemes?

–T.M.: Era encara pitjor que Prince Buster, però no diré res dolent de Coxsone, de Duke Reid ni de la senyora [Sonia] Pottinger perquè ens ho van ensenyar tot sobre aquest negoci.

–T.A.: Potser no van pagar tots els diners que devien, però no van deixar mai de promocionar aquelles cançons i gràcies a ells som avui aquí.

–T.M.: Ens pagaven 30 lliures per cançó; deu per a Tony, deu per a Brent i deu per a mi. No ens en donaven més encara que sonessin a la ràdio, però després ens sortien concerts i amb això guanyàvem més. Insisteixo, no diré res dolent d’ells. Encara que eren uns gossos. ¡Eren gossos bons!

–Potser per això, i amb altres artistes, els Melodians van muntar el segell Links.

–T.M.: Sí. Érem els Melodians, els Gaylads, Ken Boothe i Delroy Wilson. L’oficina estava a casa meva. Però vam cometre un error. ¿Sabeu quin? [Es dirigeix als seus companys] Vam dir quins artistes formàvem part de l’organització i els productors establerts es van aliar per enfonsar-nos [comença a parlar en un dialecte crioll intraduïble].

–W.D.: Està dient que, per exemple, aquells productors establerts trucaven a les emissores perquè no radiessin els seus discos. Aquell segell hauria pogut ser una Motown.

–Els èxits més grans dels Melodians van arribar amb Leslie Kong. ¿Era més bon productor o va tenir la sort de treballar amb les seves millors cançons?

–T.M.: Era el millor productor, millor promotor i millor persona. Déu beneeixi la seva ànima. Amb ell cobràvem 30 lliures per setmana tant si anàvem a l’estudi com si no. Cada divendres, deu lliures per a cada un. Amb deu em vaig comprar un llit. Amb deu més, un tocadiscos.

–W.D.: Avui sembla poc, però amb 30 lliures et podies comprar una moto. Encara que no tots van aconseguir un tracte tan bo com els Melodians amb Leslie. Aquell salari era secret.

–'Rivers of Babylon' està basada en salms de l’Antic Testament. ¿Com va néixer?

–T.M.: Cada diumenge a la nit anàvem a un campament rastafari. Els percussionistes tocaven un ritme [lent i d’arrel africana que reprodueix picant la taula] i nosaltres vam començar a cantar: ‘By the rivers of Babylon...’ [canta i els seus companys l’acompanyen].

–¡Van treure els salms de l’església i els van portar a la comunitat rasta!

Notícies relacionades

L’OBC inaugura la temporada amb la ‘Novena’ de Beethoven

3.000 programes d’‘El hormiguero’ (i en bona forma)

–T.M.: Sí, però la gent de l’església no volia cantar-los. Deien que eren coses dels rastes, que ells no es barrejaven amb els rastes. ¡Avui tothom és rasta! 

¿Com s'ho fan per mantenir en forma les seves veus? W.D.: Tot és degut a la nostra força de voluntat. El dimecres ens vam llevar a les cinc del matí per agafar un vol de Florida que es va cancel·lar. Vam haver de fer una hora de carretera fins a un altre aeroport i 24 hores de vol per arribar. Però aquí estem.