Carrera de submarins

Mentre discutim sobre si mar o muntanya, a qui fitxar per al Barca, o què som o deixem de ser i qui decideix sobre això; la vida ofereix debats menys comuns, però probablement més definitoris de lo que pot ser el nostre futur.

Nick Bostrom, un suec que imparteix filosofia a Oxford, adverteix des del 1998, any en què va fundar la Societat Mundial del Transhumanisme, que ben aviat la superintel·ligència superarà la intel·ligència humana. Dit d'una altra manera, que la intel·ligència de les màquines creades pels humans aviat superarà les nostres pròpies capacitats.

Per a alguns, això només serà la part negativa d'un món perfecte, que converteix els actuals humans en, potser, l'última generació que sigui mortal tal com ara ho entenem, ja que ben aviat s'incorporaran al cos humà tecnologies 2.0 i 3.0 per viure en una societat algorítmica en la qual tot estarà previst anticipadament, fins i tot les malalties i la seva cura. Però, per a molts altres, aquesta nova societat serà un malson davant la qual convé cordar-se els cinturons, atès que entrarem en zona de turbulències, tal com moltes pel·lícules han reflectit.

Per al citat Bostrom anem camí d'una societat basada en la Intel·ligència Artificial en la qual tot s'elegirà i estarà previst pels algoritmes i en la qual la nostra autonomia es veurà sensiblement afectada. I en conseqüència també la nostra llibertat. No és ciència-ficció, Neuralink és una empresa que té com a objectiu crear interfícies home-màquina que permetin en un curt termini de temps reforçar les capacitats cognitives actuant directament sobre el nostre cervell. Per a molts, tot això és el final de la humanitat tal com la coneixem.

La nostra història s'ha vist marcada per les revolucions agrícola i industrial. La tercera ja és aquí: es tracta de la intel·ligència artificial, però aquesta vegada les transformacions prometen ser molt més radicals. És un concepte que ve de molt enrere, del 1956, quan van començar les emissions de televisió a Espanya, i ha tingut diferents etapes, no totes exitoses. Primer van ser cercadors, després reconeixement de veu, ja hi ha cotxes autònoms en proves i frigorífics capaços d'encarregar la compra ells sols.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Abans, els programadors ens deien què havíem de veure cada vespreasseguts davant del televisor; ara ens ho proposa la pantalla mateix, capaç de conèixer les nostres preferències. El mateix passa amb les llistes musicals que ofereixen Spotify o iTunes i ja hi ha sèries i pel·lícules els guions de les quals s'estableixen en base al coneixement del big data del públic.

¿Quant falta perquè la intel·ligència artificial superi l'home? ¿Quines conseqüències planteja pel que fa a l'existència mateixa de la humanitat? Faríem bé d'introduir aquest debat en les nostres preocupacions. Sí, és estiu, temps de descans. Mirem a l'horitzó davant del mar i només veiem sol, petites onades i el paisatge tradicional. Com sempre, així que tranquil·litat. Però, per sota de la superfície, potser hi ha una carrera de submarins nuclears i, com a mínim, ens hauria de preocupar saber cap on es dirigeixen.