'Crui', premi Crexells 2017: quan la informació ofega la narrativa

'Crui', de Joan Buades, és una més de tantes novel·les que s’editen cada any fora dels circuits comercials. L’autor la va presentar a uns quants editors i, davant la manca d’interès, la va acabar publicant ell mateix gràcies a una operació de micromecenatge. El que fa de 'Crui' un llibre singular és que el mes passat va rebre el premi Crexells atorgat per l’Ateneu Barcelonès, és a dir, que segons els membres del jurat és el millor llibre de narrativa que es va publicar en català durant el 2016. A causa del premi, el llibre ens interpel·la.

El primer contacte físic no és agradable. La llargada de les línies, la mida dels tipus, els marges, la tabulació, l’interlineat, l’ús de la cursiva, tots els elements compositius desanimen el lector, que ha de combatre constantment la temptació d’abandonar.

La novel·la, com a tal, presenta tres problemes greus. El primer és la gestió de la informació. 'Crui' és la història d’un metge i activista nazi explicada per ell mateix. Amb noranta-cinc anys, a prop del final del camí, se serveix d’una memòria prodigiosa per deixar els seus records en una sèrie de gravacions i en llargues converses (que poden arribar a les quaranta pàgines) que acumulen quantitats ingents d’informació històrica.

Aquestes converses presenten un segon problema, que és el de la versemblança dels diàlegs. Els interlocutors del protagonista, o bé li formulen preguntes breus perquè es pugui esplaiar, o bé hi afegeixen ells, al seu torn, informacions paral·leles. Accedim així a la història de “la Canadenca”, de la City de Londres, dels cotxes Volkswagen, de la ciutat de Konigsberg, del Congrés Eucarístic, de la legió Còndor, de la cervesa Damm, i sobretot de la fugida de nazis que acaben urbanitzant les Balears. En aquestes converses s’alternen les reaccions extremes, com ara plors i riallades, abraçades i també atacs amb un bastó que amaga una espasa. L’autor intercala, així mateix, aparts teatrals, és a dir, soliloquis on els personatges parlen amb si mateixos i revelen intencions ocultes.

UN NAZI INVERSEMBLANT

Notícies relacionades

El Crexells premia una obra autopublicada com la millor novel·la en català del 2016

Elefantes canten sense complexos a l’amor romàntic al Palau

Un tercer problema el planteja la figura del nazi nonagenari. No només disposa d’unes facultats mentals i físiques envejables, no només cita clàssics grecs i romans com si hi acabés de parlar, sinó que ha estat a tots els llocs rellevants: al cau del Llop amb Hitler, a la residència berlinesa de Göring, a Auschwitz amb Mengele, a París amb Ernst Jünger, a Montserrat amb Himmler (i al Tibet amb l’expedició de les SS), a Marbella amb Leon Degrelle, i encara abans al bombardeig de Dresden i després omplint les Balears d’urbanitzacions. Però potser el moment més xocant es produeix quan un comando dirigit per una jueva de la tercera edat irromp violentament a la mansió i tatua signes nazis al front del propietari.

La figura del solitari poderós encimbellat en una residència cuirassada, voltat de gossos ensinistrats i d’un majordom fidel, repassant el passat de manera teatral, barrejant cinisme i fanatisme, fa pensar en l’Ozimandias de 'Watchmen'. El reciclatge organitzat de nazis després de la guerra és també el rerefons del bestseller titulat 'Odessa', de Frederick Forsyth, molt llegit als anys setanta. En tots dos casos, però, la vehiculació d’informació no vulnera la versemblança narrativa. 'Crui', en canvi, és ofegat pel pes de la informació. Més que una novel·la d’idees, és un cas curiosíssim de teatre d’història.