No hi ha àngels a les clavegueres

Va dir l'exjutge Baltasar Garzón, que va aparèixer un moment per repuntar la personalitat de l'excomissari José Villarejo: «No és el dolent de la pel·lícula. Treballa seguint ordres dels seus superiors. Aquests, els que dissenyen aquestes pel·lícules i operacions, sí que són els dolents». ¡Ah! És un bondadós relativisme el de Garzón. La veritat és que després de la sessió que ens ha ofert Jordi Évole, entrevistant Villarejo (Salvados, La Sexta), ens ha assaltat una convicció: no hi ha àngels a les clavegueres del poder. Tots són dolents. No hi ha lloc per als bons. Crec que la gran aportació d'aquest Salvados ha sigut haver aixecat una mica, només una mica, la tapa de la claveguera. N'hi ha hagut prou. Ens n'ha ensenyat una part, petitona, però demolidora, de la zona fosca de l'embornal. ¿Què us pensàveu?, ens va dir el nostre canari flauta Papitu quan va veure que a casa ens esgarrifàvem escoltant Villarejo. Efectivament. No sigueu il·lusos, ens va seguir dient: els subsols són molt negres; i més encara els que els dominen. Diu el mateix Évole, en l'article que acaba de publicar en aquest diari, que no sap quant hi ha de veritat, i quant de mentida, en el que ha explicat Villarejo.¡Ah! Podríem apel·lar ara a aquella famosa paradoxa del filòsof Epimènides: un mentider, quan diu la veritat, ¿també està mentint? Serà difícil saber-ho. Villarejo, a requeriment d'Évole, va assenyalar alts personatges com a responsables de nauseabundes operacions: la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría; la seva cap de gabinet, María Pico; el cap del CNI, Félix Sanz Roldán, a qui va anomenar el generalísimo, «perquè es creu que és Franco», i també l'exdirector de la policia, Ignacio Cosidó. I quan Évole li va preguntar si en tenia proves, va contestar que sí, i que les aportaria quan s'acceptés la denúncia que havia presentat contra Félix Sanz. Doncs no ho podrà fer. No hi ha via legal per a aquesta denúncia. No s'ha admès a tràmit. Es va arxivar divendres passat, dia 23.

Un altre dels encerts del programa ha sigut el dens i fosc clima en què ha sigut envoltat, recreant una sala d'interrogatori d'una comissaria. Una escenografia perfecta perquè la tapa de la claveguera, encara que només hagi sigut aixecada lleument, deixi entreveure la tèrbola matèria que alberga. Villarejo va dir en un moment donat: «He volgut explicar la meva versió abans que tingui un accident de trànsit». O sigui, seguim a Chicago, anys 30.