Mischa Maisky reviu l'esperit de Pau Casals

El violoncel·lista, al costat de la seva filla Lily al piano, brilla al Palau amb obres que interpretava el mestre del Vendrell

zentauroepp38700032 icult     mischa y lily maisky    foto bernard rosenberg170601182935

zentauroepp38700032 icult mischa y lily maisky foto bernard rosenberg170601182935 / BERNARD ROSENBERG

2
Es llegeix en minuts
César López Rosell
César López Rosell

Periodista

ver +

L’esperit de l’obra musical i humanista de Pau Casals va sobrevolar dimecres el Palau de la Música en el primer concert de la tercera jornada dedicada a la seva figura. Una diada institucionalitzada el 2015 per l’Ajuntament de Barcelona en commemoració del nomenament del músic, el 16 de juny de 1934, com a fill adoptiu de la ciutat que té com a objectiu mantenir la memòria del seu universal llegat. En aquesta ocasió la fundació que porta el nom de l’inoblidable mestre va obrir els actes, que duraran dos dies més, amb l’exitosa actuació del gran violoncel·lista Mischa Maisky, acompanyat al piano per la seva filla, Lily Maisky.

Hi va haver emoció en les paraules de la viuda Marta Casals, cofundadora i vicepresidenta de la fundació. En el seu discurs va ressaltar, a més de la implicació de Barcelona en la decisió de rememorar la vida i obra de l’emblemàtic personatge, la col·laboració del Palau perquè aquest esdeveniment se celebri cada any. La presència de Maisky tenia un simbolisme especial. El cosmopolita músic nascut a Riga (Letònia), en l’època que aquest país pertanyia a l’URSS, va conèixer Pau Casals a Jerusalem el 1973. La trobada es va produir uns mesos abans de la mort del mestre del Vendrell, un dels referents del llavors jove Maisky.

Casals va acceptar escoltar el nou talent. Al costat de la seva dona i Isaac Stern, Eugene Istomin i Schasha Schneider, va assistir a una actuació privada. Maisky va interpretar la Suite, número 2 de Bach. «Jove, personalment no crec que el que ha tocat tingui res a veure amb Bach, però ho ha fet amb tanta determinació que ha sonat molt convincent». El que en realitat era un elogi va ser rebut pel letó com una censura, però una vegada va entendre les paraules de Casals, va decidir insistir en la seva carrera en la idea interpretativa d’arribar a l’absolut de la música comunicant, a través dels propis sentiments, el sentit de les obres.

Notícies relacionades

BACH A L’INICI / Una mica d’això va passar al Palau, on precisament Maisky, de 69 anys, va obrir amb la citada obra de Bach, versionada amb rigor però amb el seu segell personal. Va ser l’inici d’un concert on va oferir una notable recreació de la Fantasiestücke, de Schumann. Amb la seva filla Lily al piano, mostrant una indubtable compenetració, va oferir un repàs amb sort desigual d’obres que Casals interpretava habitualment.

Especialment aclamada va ser la interpretació de la Suite populaire espagnole, de Falla, amb vibrants cançons com El paño morunoAsturianaJota Nana. I suggerent va resultar Requiebros, de Cassadó, abans d’arribar als espectaculars bisos acabats amb un sentit El cant dels ocells, que va immortalitzar el geni català.