Anar al contingut

Josep Cots, el degà de l'edició 'indie'

El fundador d'Edicions de 1984, reconegut com a referent dels nous editors, rep aquest dimecres un dels Premis Nacionals de Cultura

Ernest Alós

Josep Cots, el degà de l'edició 'indie'

Molts dels nous editors, diguem-ne independents, vocacionals, micro o artesanals, presumeixen de no mirar el compte de resultats, de publicar el que els agrada, o el que els agradaria llegir, o el que creuen que és necessari publicar. Una afirmació que es pot prendre amb cert escepticisme. O bé pensant, per a un mateix, que el temps, en forma de pragmatisme o de clatellada sideral, ja posarà les coses al seu lloc. Però hi ha un editor que demostra que sí que es pot, i que s’ha passat exactament 30 anys fent-ho. Reivindicat com a precedent per part de la nova fornada d’editors catalans, Josep Cots, responsable d’Edicions de 1984, és un dels guardonats, ahir a Rubí, amb un dels Premis Nacionals de Cultura.

«Tampoc vull ser pretensiós. Però crec que l’activitat que hem fet potser ha animat a molts a tirar endavant una editorial», diu Cots. Això de la modèstia, en el cas de Cots, els que el coneixen saben que no és falsa.

1984 és una de les poques editorials entre petites i mitjanes prèvies a la creació del conglomerat del Grup 62 que segueixen en actiu. Amb menys de 30 llibres a l’any i un equip de tres persones, incloent-hi Cots, paradoxalment es permet apostes (les poesies completes de Whitman, Lluís Solà o Blai Bonet, recuperació d’autors com Hans Fallada…) que sembla que requeririen un cert múscul. 

«Les editorials de grans dimensions necessiten un nivell d’ingressos per sostenir la seva estructura que segons quin tipus de literatura no l’hi pot aportar. No es poden arriscar a perdre diners», aclareix Cots. «Jo m’arrisco i ho vaig fent perquè m’agrada, perquè penso que s’ha de fer i ja està. Els números els miro en funció del conjunt, d’equilibrar la cosa, i que si un va molt bé [el que més, els seus 40.000 exemplars d’Olor de colònia] ajudi el que no. L’únic que m’interessa és no enfonsar-me per seguir fent el que vull fer; tenir beneficis seria magnífic».

¿I pel que fa a l’estat de l’edició en català? «Hi ha un cert estancament. Nosaltres, i les editorials que neixen, creiem que en un mercat amb tanta gent que podria llegir en les dues llengües es pot créixer esgarrapant lectors que llegeixen en castellà o que tant els fa per guanyar-los per al català traduint al mateix temps que el castellà i competint en qualitat. Tampoc espero fidelitzar-los per a la llengua catalana: la mobilitat entre les dues llengües és tremenda, ara i potser sempre».

Nous autors

En aquesta tasca de competència, el manresà Cots aposta per buscar autors novells. «Que siguin de qualitat i que responguin als meus criteris». Si ens guiem per les seves apostes dels últims anys (Carles Terès, Sergi Pons Codina, Jordi Lara, Raül Garrigasait, Miquel Adam) potser aquest seria el realisme, o l’originalitat, o la continuïtat amb la tradició. Cots és crític amb les recents campanyes de foment de l’hàbit lector. «Una altra cosa són les campanyes per procurar la venda indirecta de llibres, que afavoreixen el sector editorial, però l’únic pla de lectura seriós és dedicar recursos a l’ensenyament literari; la resta són diners llençats», sentencia. 

0 Comentaris
cargando