Anar al contingut

CRÒNICA

Joana d'Arc, heroïna al segle XXI

Àlex Ollé triomfa a Frankfurt amb la seva versió futurista i simbolista de l'oratori d'Arthur Honegger i Paul Claudel

César López Rosell

Joana d'Arc, heroïna al segle XXI

Barbara Aum ller

La Fura dels Baus se’n va sortir molt bé ahir a la nit a l’Òpera de Frankfurt amb la futurista i simbolista versió d’Àlex Ollé de 'Joana d’Arc a la foguera', oratori dramàtic d’Arthur Honegger i el poeta Paul Claudel, de 1934. L’actriu alemanya Johanna Wokalek va protagonitzar el rol només parlat de l’heroïna francesa cremada el 1431. La intèrpret va ser reiteradament aclamada al final de la funció (11 minuts d’aplaudiments) i també Marc Soustrot, que ja va capitanejar, el 2012, la versió concert de l’oratori amb Marion Cotillard. L’equip d’Ollé i el dinàmic cor, al qual se sumen 26 nens, van merèixer fins i tot alguns bravos del públic.

Cotillard era l’estrella prevista per donar vol a aquesta peça. No importa perquè Wokalek, amb una convicció i una entrega exemplars, va estar a l’altura de Sébastien Dutrieux (frare Dominique) i el gegantí cor, que es va moure amb agilitat i grans prestacions dramàtiques i vocals durant una obra que ens remet al judici i l’execució de la santa. Abans es va representar 'La demoiselle élue', de Debussy.

SUPERVIVENTS D'UNA GRAN CATÀSTROFE

L’enllaç entre aquestes obres és un dels moments més aconseguits d’un muntatge amb una estètica que remet a la de Suz/O/Suz furera. Joana apareix lligada al pal de la foguera mentre l’orquestra interpreta el pròleg afegit per Honegger a l’obra després de la segona guerra mundial. De la foscor sorgeixen mig despullats i esparracats els supervivents d’una gran catàstrofe. És l’avançament d’un futur postindustrial en què conviuen alta tecnologia i barbàrie en un paisatge de matèria orgànica i cotxes rovellats.

El relat utilitza un constant flash back. En els diàlegs de Joana amb Dominique es reflecteixen els episodis viscuts per l’heroïna en la seva lluita per una França unida amb el Rei, que l’ha traït després d’enfrontar-se als anglesos. Ells eren el mal de llavors, el mateix que representa ara una Europa deshumanitzada amb els fanatismes populistes dominants. Davant d’aquesta degeneració, l’ètica i la puresa de Joana d’Arc emergeix en el muntatge com un camí d’esperança.

'HOOLIGANS' BORRATXOS

Un dels mèrits d’Ollé, amb la brillant col·laboració de l’escenògraf Alfons Flores i la de Lluc Castells (vestuari), és haver convertit l’oratori en un gran espectacle de línia operística desplegat en dos nivells. Sobre d’una plataforma de vidre hi ha els éssers més espirituals, mentre que a sota hi habiten els inquisidors: el jutge Porcus, presentat exageradamenet gras i amb el membre viril a l’aire, el fiscal-burro i el jurat-xais.

Són formidables els passatges de festa popular. I és magnífica la translació al segle XXI de la figura d’aquest mite. Resulta difícil pensar en una actualització tan fabulosa, com proclamava ahir a la nit Joan Matabosch, director del Teatro Real, que coprodueix el muntatge.