Anar al contingut

ÒPERA AMB SEGELL PROPI

Apoteosi de La Fura a Alemanya

Carlus Padrissa debuta a l'Elbphilharmonie d'Hamburg amb 'La creació' i porta a Colònia el seu 'Cants de sirena' i, en la mateixa setmana, Àlex Ollé estrena a Frankfurt 'Joana d'Arc a la foguera'

César López Rosell

Apoteosi de La Fura a Alemanya
Apoteosi de La Fura a Alemanya

/

No hi ha qui pari La Fura dels Baus. Amb l’estrena, ahir a Frankfurt, de la versió d’Àlex Ollé de 'Joana d’Arc a la foguera' va culminar una intensa setmana de la companyia a Alemanya, iniciada dilluns a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, edifici en forma de vaixell al costat de l’Elba. L’auditori va acollir el muntatge de Carlus Padrissa de 'La creació' de Haydn, i un dia després va presentar a Colònia 'Cants de sirena', original espectacle  multidisciplinari.

La gira amb Haydn havia passat abans per Ais de Provença, París, Viena i pel Festival  de Ludwigsburg, a Sttutgart. La dinàmica creativa de la marca Fura es consolida al país teutó, d’on els continuen plovent encàrrecs. Després que Padrissa triomfés amb, entre d’altres, 'Parsifal', 'Turandot' i 'Cellini', i Ollé amb  la versió de 'Pélleas et Mélisande',  el primer muntarà a Colònia, el 2018, la imponent 'Die soldaten' i el 2019 recrearà 'Carles V' d’Ernst Krenek a Munic. Ollé abordarà, el 2018, 'Manon Lescaut' a Frankfurt 'Mefistofele' a Sttutgart.

 

El drama dels refugiats és l'eix de la versió escènica de l'oratori sobre la creació del món de Haydn

L’estètica furera va desplegar tota la seva força amb La creació. La meravellosa acústica de l’Elbphilharmonie va potenciar la bellesa de l’oratori interpretat per la Insula Orchestra i el cor Accentus, dirigits per Laurence Equilbey, i els solistes Sunhae Im, Daniel Schmutzhard i Martin Mitterrutzner. N’hi ha prou de ressaltar que, amb un pressupost de 798 milions d’euros, s’han invertit 5.000 euros en cada una de les 2.100 butaques de la sala elaborades amb materials que contribueixen a realçar tan perfecta sonoritat.

UN TANC D’AIGUA

L’obra relata la creació del món inspirant-se en textos bíblics i en 'El paradís perdut' de Milton. Padrissa relaciona l’infinitament gros (el macrocosmos) amb el més petit (el microcosmos i el cos humà). «És una reconciliació equilibrista entre Haydn i l’ADN», diu. L’autor de l’obra sosté que l’home està fet a imatge de Déu, contràriament a Bach, que considera l’ésser humà insignificant davant de l’Ésser Suprem.

Padrissa parteix del 'big bang' per viatjar des de les tenebres fins a la llum durant els set dies de la creació. Els refugiats estan al centre del relat com a víctimes del pecat original. Per diverses causes són expulsats dels seus paradisos (la terra on han nascut) i seguint el fil de la narració passen pel desert, les tempestats i el Mare Mortum a la recerca d’un món nou. En el metafòric desenllaç són finalment acollits per Adam i Eva.

L’escenografia utilitza projeccions de vídeo, un marítim tanc d’aigua i 32 globus blancs, que simbolitzen l’esperança dels desplaçats. Els seus portadors són els membres d’un cor que es barreja amb el públic i utilitza tauletes per llegir les partitures i crear màgics efectes lumínics. El desaparegut Gérard Mortier emergeix en una imatge gegant en què, com a creador, se l’equipara a Déu. És l’homenatge que li fa La Fura per tot el que va representar per als artistes. L’aparició dels primers pobladors del paradís i diversos efectes, com els de les partícules de l’esclat del cosmos, van impactar en la sala.

SIRENES, HARPIES I ALTRES ESPÈCIMENS

Però tan sorprenent com aquesta revisió de Haydn va ser la del final de les vuit funcions de 'Cants de sirena' a l’Òpera de Colònia, un espectacle dirigit musicalment per l’erudit anglès Howard Arman. La producció fusiona òpera barroca amb música contemporània interpretada per una orquestra, cantants i instruments robotitzats creats per Roland Olbeter.

El llibret de Marc Rosich, inspirat en el mite de Faust, narra el drama d’un vell constructor de robots que decideix llevar-se la vida al comprendre que amb la tècnica no arribarà més lluny que l’home, però pacta amb el diable per transformar-se en una dona de 25 anys (Fausta), mitjançant una operació de canvi de sexe. Aquest argument dona peu a la interpretació de hits lírics de Händel, Monteverdi, Vivaldi, Offenbach, Saint-Saëns i d’altres, que els intèrprets desgranen dins de l’aigua (cas de la' Cançó a la lluna de Rusalka'),  a l’aire o en postures circenses.

La dissonància apareix en moments de tensió del relat, amb sirenes, harpies i altres espècimens. El públic s’ho passa molt bé durant la funció de la degustació de creacions gastronòmiques que lliguen amb l’aspecte sensorial d’un espectacle que ofereix fins i tot una sessió de frustrant cibersexe.

Un brillant experiment que el Cercle del Liceu portarà a Barcelona. Abans, Carlus Padrissa inaugurarà a l’agost el Festival de Pesaro amb 'El setge de Corint' de Rossini en la seva primera col·laboració amb l’artista plàstica Lita Cabellut.

¿Algú en dona més?