25 maig 2020

Anar al contingut

N. K. Jemisin: la guanyadora de l'Hugo que irrita els friquis reaccionaris

Nova publica a Espanya 'La quinta estación', guanyadora de la tensa edició del 2016

Ernest Alós

N. K. Jemisin: la guanyadora de l'Hugo que irrita els friquis reaccionaris

Un continent únic, però que periòdicament s’esquerda en catàstrofes geològiques de lava, sofre, terratrèmols i cendra que desencadenen extincions massives. Amb uns misteriosos monòlits que floten al cel, algunes persones molt especials capaces d’ocasionar o aturar els moviments tectònics, civilitzacions que desapareixen o aconsegueixen adaptar-se a cada un d’aquests cataclismes… És el món de La quinta estación (Nova), el llibre amb què N. K. Jemisin va obtenir el 2016 l’Hugo, el premi anual de la Societat Mundial de Ciència-ficció.  

«La majoria de novel·les fantàstiques es construeixen sobre l’edat mitjana a Europa. Jo volia crear una cosa completament nova», explica Jemisin, que ha passat per Barcelona. No obstant, al mateix temps que imagina un món radicalment imaginatiu, Jemisin ho fa per plantejar qüestions i conflictes absolutament contemporanis i reals. «Tenint en compte la meva experiència com a dona negra és inevitable que desenvolupi societats en què es manifesti la intolerància en diverses formes: sexisme, classisme, racisme… No hi ha cap societat sense aquesta classe de conflictes», sosté.

El paradigma de la fantasia arrelada en Tolkien ha sigut assaltat des de diversos fronts: cinisme en lloc d’herois idealistes, sexe multiforme en lloc de castedat patriarcal, dones protagonistes i actives en lloc de figures virginals, inspiracions orientals en lloc de nòrdiques, vida quotidiana en lloc d’aristocràcia elitista... «El que hi ha darrere de tots aquests elements de la narrativa fantàstica post-Tolkien –opina Jemisin– no és res més que el progrés de la societat. Tolkien va escriure als anys 40 i 50, abans de la revolució sexual, abans de l’era dels drets civils, per a una audiència molt específica. El que estem veient –afegeix– és que la fantasia ha arribat a la maduresa. Passem del bé i el mal a un món en què tothom es pot equivocar».

Al seu món, les persones amb capacitat de moure magma, muntanyes i falles són perseguides o dominades. Tohom les tem. «Intento explicar que una societat que estigui construïda per acomodar l’altre no té per què patir els conflictes que es desenvolupen en una societat que prova de suprimir a qui és diferent», conclou. La preocupació pel medi ambient és un altre estrat evident a La quinta estación. «Hi ha una tendència típica del pensament nord-americà, que és un individualisme extrem, i que es reflecteix a la narrativa postapocalíptica de tipus Mad Max. Aquesta actitud és la que fa que Trump es retiri del tractat de París. És estúpid. Volia escriure una novel·la postapocalíptica que no fos individualista. Sobreviuràs si estàs disposat a ajudar els altres i a sacrificar el teu egoisme», planteja.

Aquesta visió militant de la fantasia ha portat Jemisin a convertir-se en el blanc de les ires dels Sad Puppies i els Rabid Puppies, dos col·lectius que van actuar com a lobby perquè els Hugo del 2015 i el 2016 no anessin a parar a aquests liberals que introdueixen ideologia de gènere i ecologisme en la ciència-ficció en lloc de les velles històries d’heroics mascles blancs al comandament d’una nau espacial i amb un làser a la cintura. La victòria de Jemisin en l’edició del 2016 va ser una victòria contra aquest col·lectiu.

Aquest tea party friqui va acabar sent neutralitzat en les votacions dels Hugo... mentre que el seu equivalent en el conjunt de la societat nord-americana, més aviat no. «No encara –respon–. Crec que el món friqui és un microcosmos, una incubadora del que passa en esferes més àmplies. Els Puppies van aconseguir colar els seus candidats a la llista de nominats. I eren horrorosos, espantosos. No és només que siguin conservadors, racistes, dretans, és que eren novel·les dolentes. Espero que amb Trump succeeixi el mateix: van aconseguir el seu objectiu, la gent va poder veure què és el que defensaven i hi va reaccionar. Espero que això succeeixi a escala nacional i que la gent s’adoni del que  volen aquests republicans reaccionaris dretans i neonazis i digui que no. I això està començant a passar».