Maria del Mar Bonet, amb les cançons del poble

Amb la quantitat de cançons tradicionals que ha arribat a interpretar, i gravar, Maria del Mar Bonet al llarg dels 50 Anys d’escenaris que commemora en aquest 2017, resultava sorprenent que encara no hagués actuat al festival Tradicionàrius. «Era un deute que teníem», admet Jordi Fàbregas, el director d’aquesta mostra, que avui acull per fi la cantant i compositora mallorquina (CAT, 22.00 h) amb un recital singular orientat al seu repertori d’arrel.

    

El títol del concert, Saba de terrer, és el de l’àlbum que va gravar el 1979 al voltant de peces tradicionals mallorquines, amb còmplices com Xavier Batllés (Orquestra Mira-sol), Manolo Miralles (Al Tall), Lautaro Rosas i Eliseo Parra i inspirada per cantadors populars com Biel des Cantó i Madó Buades. Al CAT, Maria del Mar Bonet interpretarà cançons d’aquest disc i de tres més de temàtica semblant, Cançons de festa (1976), Cançons de la nostra Mediterrània (gravat amb Al Tall, 1982) i Cavall de foc (1999). Treballs amb composicions «a les quals a vegades no donem la importància que mereixen», estima l’autora de Mercè.

LA PISTA MENORQUINA

El seu vincle amb aquests repertoris ve de lluny, de les cançons que li cantava la seva àvia Dolors i que interpretava amb el cor juvenil Stella Maris, dirigit pel musicòleg menorquí Llorenç Galmés. D’aquí va venir el seu primer disc, l’EP Cançons de Menorca (1967), que va ser acollit amb sorpresa en l’entorn barceloní dels Setze Jutges. Maria del Mar Bonet destaca que aquestes peces «són del poble, estan carregades de sentiment i de veritat, i s’han anat construint a poc a poc, com en un alambí». I tornen a cultivar-se després de certs períodes de foscor. «Quan era petita, tot això era cosa de cors i danses, i folklore per als turistes, però des que he tornat a viure a Mallorca, fa quatre anys, he vist gent jove practicant el ball de bot i fent de glossadors», celebra.

    

En aquest repertori figuren peces com La mort de na Margalida, Jota marinera, La dama d’Aragó… Romances, danses (boleros, mateixes, jotes), cançons de bressol i de treball. Aquestes últimes sempre l’han impressionat, destaca. «Tenen un paper gairebé místic: la persona sola al camp, sota el cel, a l’aire lliure. I no sempre parlen de treball, poden ser d’amor o d’enyorança».

L’ESCOLA POPULAR

Les seves adaptacions mai han buscat la reproducció fidel, si és que això és possible, sinó més aviat recreacions. «Mai he volgut fer música de manual, però he pres aquestes cançons amb respecte i donant el millor de mi mateixa», explica Bonet, que disposa «d’una petita biblioteca» especialitzada en aquests temaris, amb menció especial per al Cançoner popular de Mallorca, del pare Rafael Ginard, que recull 15.000 peces tradicionals. «Són llibres de capçalera als quals sempre acabo tornant», assegura. «Aquesta és la meva escola i el lloc des del qual puc fer altres coses».

Notícies relacionades

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Luis Mateo Díez: "No hi ha res que m’interessi menys que jo mateix"

    

Al CAT actuarà amb Tobal Render, Jordi Gaspar, Vicens Solsona i Antonio Sánchez, a qui se sumaran dos convidats: el valencià Joan Amèric, en el repertori al seu dia gravat amb Al Tall, i el basc Kepa Junkera, amb qui ha gravat una nova versió de La Balanguera per al nou disc de l’acordionista basat en cançons dels Països Catalans. Després del recital de Tradicionàrius, el programa de 50 Anys d’escenaris afronta la seva etapa més viatgera, amb concerts a Grècia, Tunísia, Cuba, Egipte i Itàlia, a més del Liceu, on el 13 d’octubre presentarà el seu nou disc, Ultramar.