Sexe, merda i Paul McCarthy

No és un artista complaent. Ni fàcil. El seu fort és la provocació. De manera que no sorprèn que la primera peça del que és el seu debut en solitari a Barcelona rebi el visitant amb un contundent 'The shit in her mouth' (La merda a la seva boca) i altres frases relacionades amb la punta del penis. A partir d’aquí, tot és sexe, escatologia, putrefacció, mort i violència a WS & CSSC, exposició que el creador presenta a la Fundació Gaspar (Montcada, 25) fins al 16 de juliol. «No m’interessa només provocar, sinó que crec que és una cosa que necessitem, necessito, reflexionar i entendre: ¿com es relaciona l’ésser humà amb aquests temes?», es justifica Paul McCarthy (1945, Salt Lake City, EUA), un dels artistes més influents dels últims temps i també dels més controvertits. 

 

El seu últim o penúltim problema amb la censura (o autocensura) va tenir lloc a París fa poc més de dos anys, quan va instal·lar enmig de la plaça Vendôme una escultura inflable que recordava les formes d’un consolador anal. Ell va ser agredit; la peça, també. I va acabar per renunciar a refer-la. Abans va aixecar polseguera amb la seva versió de Blancaneu, 'White snow', no apta per a menors, i abans d’abans, amb les performances realitzades amb el seu cos i els fluids que d’ell surten o entren. McCarthy ha pintat amb el penis, s’ha empastifat  amb quètxup i maionesa, ha fornicat amb un tros de carn de bou i ha introduït nines pels orificis del seu cos. A Barcelona arriba una mica més calmat i amb les seves pintures i dibuixos per bandera. Res de performances. O sí. Però en una sessió de vídeos dels anys 60 i 70 programats pel festival Loop de videoart. 

A la Fundació Gaspar només hi exposa pintures i dibuixos, 44 en total, a més d’un petit muntatge audiovisual inèdit. I el cos, «element sempre present» en la seva obra, igual que els fluids. A McCarthy li interessa «el que és viscós, pastós», i arribats a aquest punt es qüestiona: «¿Què és la pintura? Pot ser quètxup, gasolina o merda». L’autopregunta ve a tomb perquè el creador ha tornat a agafar el pinzell després de 30 anys sense fer-ho. I ho ha fet com a «spin off de dues de les sèries en què treballa actualment», assegura el galerista Moishan Gaspar. Són 'White snow' i 'Stagecoach'. Vegem-ho. McCarthy és un artista polifacètic capaç de treballar en diferents formats a la vegada. Així que dels dos treballs ha fet (en el cas del primer) i està fent (pel que fa al segon) una pel·lícula i un munt d’escultures; però a més d’aquests, també sorgeixen altres obres, com els dibuixos o els quadros que ara exposa. «Tota la meva obra és un work in progress. D’alguna manera tot està connectat, tot és un gran treball sense principi ni final», assegura el creador. 

DE WALT DISNEY A DONALD TRUMP

Notícies relacionades

De noia Disney a estrella mundial: l’evolució imparable de Sabrina Carpenter

Aragó diu que és a punt per rebre els frescos

Algunes d’aquestes peces funcionen com a guions gràfics; altres no seran representades a la pantalla però li serveixen per recordar o arxivar idees. D’igual manera funciona la peça audiovisual: són imatges, algunes sexualment molt explícites, recollides amb el mòbil per després utilitzar-les en el que serà el film 'Stagecoach'. El títol i l’obra s’inspiren en la pel·lícula 'La diligencia', dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne el 1939. Però també fa referència als famosos. Hi ha les imatges de Brad Pitt, Robert Duval, Russell Crowe o Julia Roberts barrejades amb fotografies pornogràfiques superposades a manera de collage a les teles. Els arquetips nord-americans confrontats amb els impulsos humans. Les peces parlen «de la violència i de la representació de la violència», afirma l’artista. «Tot icones de la cultura nord-americana», continua.

Com icònics són els contes de Walt Disney. Encara que McCarthy, a 'White snow', no segueix la narrativa de la història de Blancaneu i els set nans, sinó que la utilitza com a punt de partida per parlar d’altres coses. «Al ser una història coneguda per tothom, facilita la comprensió del públic», sosté. Altres coses, en aquest cas, «relacionades amb el patriarcat o la relació pares i fills», conclou. Mentrestant, no gaire lluny, sobre una fotografia de Walt Disney enganxada a una tela, un cos estirat realitza una fel·lació forçada amb la col·laboració de Micky Mouse. I algunes teles més enllà, una caricatura de Donald Trump llueix vora la frase 'Ass hole mouth'. És Paul McCarthy. Provocador i controvertit.