Anar al contingut

EL LLEGAT DE L'AUTOR DE '1984'

Orwell 'torna' a Barcelona

Richard Blair, fill de l'escriptor i patró de la societat dedicada a la seva memòria, guia una expedició que recorre les localitzacions d''Homenatge a Catalunya'

ELENA HEVIA / BARCELONA

Orwell 'torna' a Barcelona

Richard Blair s’acosta al parapet de la terrassa des dels turons de Sarrià, amb el sol de cara i Barcelona als peus. Fa olor de primavera. Mira i es diria que observa una altra realitat, la que 80 anys enrere contemplava des d’aquest mateix punt el seu pare, Eric Blair, que un dia, desconfiant de la seva vàlua literària, es va amagar rere el pseudònim de George Orwell.

L’escriptor del segle XX més rei­vindicat al XXI, el visionari de la post­veritat i flagell dels totalitarismes, solia pujar a aquesta terrassa a fumar. El lloc, que avui alberga el Benjamin Franklin, un col·legi 'high class', l’any 1937 era el Sanatori Maurín, un xalet de la burgesia barcelonina que el Socors Roig havia transformat en lloc de repòs per a ferits de guerra. Al futur autor de 'Rebel·lió a la granja' una bala li havia travessat netament el coll al front d’Osca, on lluitava amb les milícies del POUM. Els metges van quedar impressionats de la seva capacitat de recuperació. I és molt possible que en aquella habitació del sanatori, avui reconvertida en taller d’informàtica, recordés com es va salvar de miracle.

CAFÈ A OSCA

ELENA HEVIA

Richard Blair, a la terrassa de l'antic Sanatori Maurín.

Richard Blair s’acosta al parapet de la terrassa des dels turons de Sarrià, amb el sol de cara i Barcelona als peus. Fa olor de primavera. Mira i es diria que observa una altra realitat, la que 80 anys enrere contemplava des d’aquest mateix punt el seu pare, Eric Blair, que un dia, desconfiant de la seva vàlua literària, es va amagar rere el pseudònim de George Orwell.

L’escriptor del segle XX més rei­vindicat al XXI, el visionari de la post­veritat i flagell dels totalitarismes, solia pujar a aquesta terrassa a fumar. El lloc, que avui alberga el Benjamin Franklin, un col·legi high class, l’any 1937 era el Sanatori Maurín, un xalet de la burgesia barcelonina que el Socors Roig havia transformat en lloc de repòs per a ferits de guerra. Al futur autor de 'Rebel·lió a la granja' una bala li havia travessat netament el coll al front d’Osca, on lluitava amb les milícies del POUM. Els metges van quedar impressionats de la seva capacitat de recuperació. I és molt possible que en aquella habitació del sanatori, avui reconvertida en taller d’informàtica, recordés com es va salvar de miracle.

Aquest cap de setmana, el fill d’Or­well acompanyat de Quentin Kopp, fill del comandant belga Georges Kopp, amic i cap de l’escriptor, han exercit de mestres de cerimònies d’una de les activitats de l’Orwell Society. Cada dos anys organitzen una ruta seguint la trajectòria de l’autor durant la guerra civil espanyola en el que seria el germen de la seva obra 'Homenatge a Catalunya' i que els porta a les localitzacions de Barcelona i els fets de maig per acabar a Osca, als territoris del front d’Aragó, on podran visitar l’exposició 'Orwell pren cafè a Osca'. Un desig que apareix al llibre i que no va arribar a satisfer perquè la bala en qüestió l’hi va impedir.

Richard Blair ha guiat una tropa d’inquiets veterans anglesos, nord-americans i canadencs membres de la societat que fomenta el coneixement de la vida i l’obra de l’escriptor, i pel camí s’ha trobat alguna sorpresa, com la trobada amb familiars del sindicalista Andreu Nin, 'desaparegut' després dels sagnants fets del maig del 1937 en què els comunistes van escombrar el POUM. Més enllà de l’alçada, la gran envergadura de Blair fill no té gairebé cap semblança amb la del esprimatxat Orwell; Richard va ser adoptat el 1944 i deu mesos després va morir la seva mare i primera dona de l’autor, Eileen, a la taula d’operacions.

Orwell va viure els seus últims anys amb el seu fill Richard, aïllats a l'illa de Jura en circumstàncies un pèl salvatges"

«Encara que aquesta és la tercera vegada que vinc a Barcelona no deixo mai d’emocionar-me al visitar els llocs on va estar el meu pare», explica aquest enginyer retirat. Els records del patró de la fundació no són gaires perquè Orwell va morir prematurament als 47 anys quan Richard amb prou feines en tenia 6. Durant aquells anys, els últims de l’escriptor, malalt i esgotat, van viure aïllats a l’illa de Jura en circumstàncies un pèl salvatges després que Orwell no hagués fet cas a l’opinió de la seva família que un home sol no podia cuidar la criatura. I no el va criar precisament entre cotó fluix (el nen va estar a punt d’ofegar-se durant una tempesta), però els records de Richard són immillorables.

'Homenatge a Catalunya', aparegut el 1938, no va tenir en el seu moment una recepció gaire agraïda perquè no s’ajustava a la reconfortant versió en blanc i negre de la lluita antifranquista. «El llibre diu de forma clara: ‘Aquests són els meus records, els meus records exclusius de la zona de conflicte en què vaig viure’. El meu pare no va ser a Madrid ni a Gernika, però el que va veure, com l’estalinisme deformava la realitat, el va disgustar profundament i va escriure aquest llibre amb honestedat i de memòria, perquè els comunistes li van confiscar totes les notes, que potser estan perdudes en algun arxiu de Moscou».

"[El meu pare] va escriure el llibre de memòria, perquè els comunistes li van confiscar totes les notes, que potser estan perdudes en algun arxiu de Moscou"

VERITATS ALTERNATIVES

Avui és fàcil oposar-se a l’estalinisme. El 1938 era gairebé heroic. «L’experiència en la guerra civil va servir al meu pare per adonar-se del que significava el totalitarisme i va ser la gènesi de 'Rebel·lió a la granja' i de '1984'». Vuitanta anys després aquest últim llibre s’està llegint, i molt, com un descodificador de la política de Trump i les seves veritats alternatives, tan fàcils de vincular a la reduccionista neollengua. El Gran Germà, controlador de la ciutadania a través de la tecnologia, sembla avui més real que mai. «'1984' va voler ser una advertència, no una predicció de futur. Aquests temps senzillament ens semblen orwel·lians perquè la realitat s’ha aproximat a les temences del meu pare». 

0 Comentaris
cargando