Vint anys de lluita

La plaça de Josep Pons deu ser de les poques d’Europa amb tres noms. També es diu plaça de Bonet i Muixí i molts veïns encara la coneixen per la seva antiga denominació: La Màlaga. Així són les coses a Sants. Uns bastoners exhibeixen les seves danses al peu de les escales mentre el retronant duo de rock feminista Meconio agafa els instruments. Tradició i protesta en el mateix lot. Al cartell de l’escenari es llegeix: «Arrelant, lluitant, creant».

Ens trobem al concert central dels actes de celebració del 20è aniversari de l’ocupació de Can Vies. No és una nit qualsevol. Set anys després de la seva última actuació, celebrada a les Cotxeres de Sants, el quintet de hardcore Ràbia Positiva torna a actuar al seu barri. Són herois locals. Ells han posat la banda sonora a aquestes dues dècades de lluita.

Meconio són una guitarrista, una bateria i milers de watts contra els estereotips estètics, els feminicidis i les lleis masclistes. Els punks i hardcoretes aplaudeixen. En un racó sota el pas elevat, un grup de migrants que hi tenen el seu refugi, amb matalassos, cartrons i carros de súper, es preparen per a una nit mogudeta. Una mare magribina amb nicab baixa a terra la seva filla, que es deixa sacsejar per l’electricitat. Per megafonia s’anuncia que no es toleraran actituds masclistes de cap mena. No és no.

Samarretes del barri

A la plaça, hi ha gent amb samarretes de Ràbia Positiva, de La Polla Récords i de molts altres grups de punk, però abunden més les que reivindiquen el barri de Sants. El col·lectiu que presenta l’acte recorda que el Sants d’avui és fruit de lluites com les de Can Vies. Ràbia Positiva ja va actuar en el primer aniversari. També en el 15è. Quan saluden amb un amistós «Bona nit, Sants», no sona en absolut forçat.

«La primera consigna és: ¡acostem-nos!», crida David Vàzquez, el cantant. Els més mandrosos es queden a les escales, però la primera fila s’omple de vells seguidors. Quan sona Paraules, alguns veïns coregen la lletra amb els ulls lleument vidriosos. Hi ha una barreja de nostàlgia i apoderament retrospectiu. Un ja ho dèiem col·lectiu.

Si en l’ocupació de Can Vies del 1997 es van verbalitzar proclames avui assumides com «la vivenda no és un luxe: és un dret», les cançons de Ràbia Positiva ja incloïen tornades com «Gent sense cases, cases sense gent. Com s’entén?» abans que arribés la crisi. El grup recorda que el col·lectiu okupa va introduir en el nostre llenguatge termes com desnonament i especulació abans de carregar amb Com s’entén?, una altra de les cançons que el temps ha convertit en himne de base. El públic brama la tornada amb el puny alçat i un somriure. És l’estampa de la ràbia positiva.

Puntades de peu al caliu

Sants encara no crema, però les brases s’estan avivant. Cada vegada que el cantant intenta intercalar algun discurs emotiu, algun amic li crida: «Canta i calla». «Cantar i callar, quina contradicció», respon ell. Però obeeix. I quan torna el hardcore, la plaça s’accelera. I com més s’accelera, més calenta es posa. I llavors tornen les empentes, els somriures, les abraçades i les puntades de peu. Cops de colze d’eufòria. Puntades de peu al caliu. 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Dos turistes russos s’han assegut en un banc a veure el concert. Darrere seu, un cartell els diu: «Turista, surt de la meva vista». Un veí xinès s’acosta atret per les bengales que encén el públic en la recta final. És l’hora d’acomiadar-se i ha de ser amb Sants es crema, versió del London’s burning dels Clash. «Sants es crema com la vida de la gent, Sants es crema cada dia més i més». Les bengales il·luminen la plaça. La culminació de l’efímer retorn de Ràbia Positiva i la imatge que resumeix la commemoració d’aquests 20 anys de ràbia.

Després toca Foam, un grup punk amb només un any de vida que va debutar al Kaos A Sants, el festival que cada estiu se celebra «en el lloc de sempre», un parc públic que mai anuncien perquè les autoritats no el puguin prohibir. Així funcionen les coses a Sants.