'Tierra de campos', de David Trueba: el passat està per tot arreu

Des de la tragèdia grega fins ara, un dels temes literaris inesgotables és el de la identitat: qui som, quins són els nostres lligams filials i culturals, com ens determina la voluntat (els projectes i desitjos), la genètica (l’herència caracterial o somàtica) i l’entorn (els límits i les condicions). La crida de l’origen, la recerca del pare o la mare, perduts o reduïts a enigma per la indiferència dels fills quan són joves, han sigut motius recurrents, dolorosos i commovedors. En aquesta novel·la de David Trueba (Madrid, 1969), aquesta recerca és, en realitat, un punt d’arribada: el narrador, un cèlebre cantant anomenat Dani Mosca, ha de complir l’última voluntat del seu difunt pare de ser enterrat al seu poble, a la comarca castellanolleonesa de Tierra de Campos. El trasllat del cadàver, que realitza en un cotxe fúnebre conduït per un equatorià xerraire, Jairo, la inhumació i el retrobament amb els protagonistes de la seva infància (com Jandrón, una troballa), funcionen com el canemàs en què es va brodant el recorregut vital de Dani.

Aquest trajecte per carretera comporta un retrocés en el túnel del temps, la rememoració des dels anys infantils permet anar configurant la personalitat del narrador al voltant de quatre línies de tensió entrecreuades: la relació amb els pares i el descobriment d’un secret ben guardat que sacseja els seus fonaments, la revelació de la música com un llenguatge alliberador, el valor incalculable de l’amistat i la força captivadora (i destructiva) de l’amor. Aquests nervis es reforcen entre si per anar armant una trama densa i versemblant al voltant de la banda que formen els tres amics que es van conèixer a l’escola i que, ja famosos, seguiran junts fins que la desgràcia es presenti a la cita: Gus, el brillant gai que és tot  enginy i coratge; Animal, el bateria tosc i jovial, i el mateix Dani.

BIOGRAFIA SENTIMENTAL

Però si hi ha una constant en els records que van omplinat la ment del narrador són els de la seva biografia sentimental: els seus incomptables amors i amants des dels ingenus tocaments de la pubertat fins a la saturació eròtica de l’adult, de l’enanorament pirotècnic al trist desencís, del frenesí sexual a la convivència estable i els fills. Tots els acords i inflexions de l’amor li han inspirat innombrables cançons que van repuntant el text amb els seus versos, alguns dels quals serveixen de títol als successius capítols.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Així, 'Tierra de campos' es pot llegir des de diverses claus que s’enriqueixen recíprocament: la de la dificultat de créixer sense arrelament, la dels solcs profunds que deixen l’amor i el desig (són inoblidables els personatges d’Oliva i de la cel·lista japonesa Keia), la de la identitat com a projecte en marxa («Éramos lo que hacíamos», diu Dani) i la de la connexió porosa entre vida i art. És el tractament d’aquest últim aspecte una de les moltes virtuts d’aquesta novel·la, a l’il·luminar la manera com l’experiència del músic es decanta i transforma en una cançó. I dir cançó val tant com dir poema o novel·la.

En aquesta història d’un creador que descobreix que la seva 'Tierra de campos' no pot ser més que la dels seus ideals, Trueba, que no dissimula un regust melancòlic per sota del seu eficaç sentit de l’humor, ha encertat a contar l’incopsable, com transcorren els anys, com –ho dic amb una de les seves frases brillants– el «pasado está posado sobre nosotros como el polvo sobre los muebles».