LA HISTORIETA I ELS ESCRIPTORS

Cortázar, de 'Rayuela' al còmic

L'escriptor Jesús Marchamalo i el dibuixant Marc Torices porten a la vinyeta els moments més il·luminatius i sorprenents de la vida de l'autor d''Historias de cronopios y de famas'

zentauroepp37918160 icult  comic cortazar  de marchamalo y torices170403194941

zentauroepp37918160 icult comic cortazar de marchamalo y torices170403194941

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un dia va arribar el novel·lista Carlos Fuentes a París a visitar el seu col·lega Julio Cortázar. No es coneixien en persona i, a l’obrir-se la porta, «el va veure tan espigat, tan prim i barbamec, i tan jove», que li va dir: «¡Che, pibe! ¿Pots avisar el papa?». «Passa, Carlos, el papa soc jo», li va respondre l’autor de Rayuela. És una de les anècdotes que, amb altres «moments il·luminatius», manies i capritxos, i aspectes encara avui sorprenents, han servit a l’escriptor i periodista Jesús Marchamalo (Madrid, 1960) i al dibuixant Marc Torices (Barcelona, 1989) per traçar un lluminós retrat en còmic del creador argentí, fugint de la biografia habitual.

Aquest acurat volum editat per Nórdica, que va arribar just a temps per presentar-se al Saló del Còmic de Barcelona i ara ja camina cap a Sant Jordi, representa per a Marchamalo el seu debut en el món de la vinyeta, però no en el de l’autor d’'Historias de cronopios y de famas', sobre qui hi ha comissariat dues exposicions i ha publicat 'Cortázar y los libros'. «És l’autor fetitxe de la meva generació. Molts vam néixer a la literatura amb ell i els altres escriptors del boom (Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Carlos Fuentes)», argumenta.

TOTAL LLIBERTAT

Seguidor d’Olivier Schrauwen, Chris Ware, Robert Crumb i David B., per a Torices és el seu primer projecte de pes i hi ha dedicat dos anys de «total llibertat creativa», donant a llum un encertat, espectacular i ambiciós desplegament d’estils i recursos visuals. El dibuixant treballava a partir dels dos folis per capítol, sense indicacions gràfiques, que li enviava Marchamalo. «Eren un guió literari [de 35 pàgines] que anava traduint al llenguatge del còmic. A vegades, de quatre línies em sortia una seqüència de quatre pàgines», diu Torices, que posa com a exemple quan Cortázar va conèixer la seva última parella, Carol Dunlop. La primera trobada, el 1977 a Mont-real, arriba després de tres pàgines sense paraules, lligades pel fum del cigarret que sempre l’envoltava.

FERRAN SENDRA

Jesús Marchamalo i Marc Torices, guionista i dibuixant del còmic 'Cortázar'.

Marchamalo encara se sorprèn del treball de Torices, que es mou en animació, fanzins i còmic digital. Segons l’escriptor, va respondre a les seves idees «amb una cosa totalment diferent del que imaginava, enlluernadora, un discurs narratiu intuïtiu». «Anava canviant registres intuïtivament –ratifica el dibuixant– alhora que Cortázar també avançava en la seva vida. El dibuix intenta ser coherent amb la seva pròpia evolució».

EL DRAC DEL PARC GÜELL

Amb recursos com intercalar fragments de l’entrevista que Joaquín Soler Serrano  va fer a Cortázar el 1977 a 'A fondo' (TVE), amb comentaris i aspes o espirals que l’escriptor anotava als seus llibres o imatges fotogràfiques, el còmic deambula per la seva vida des que va néixer, a la Brussel·les de 1914. Segueix per la fugida familiar de la primera guerra mundial cap a Zuric i després a Barcelona fins al 1918, de la qual sempre va guardar en la memòria un record subconscient d’un drac de colors, imatge del d’Antoni Gaudí al parc Güell, on la seva mare el portava a jugar.

De la infància de Cortázar, que va fer alguns passos en el còmic amb 'Fantomas contra los vampiros multinacionales', no en falta l’abandonament del pare, de qui no va saber res més fins a la seva mort, i que li va deixar una «tristesa recurrent, sorda i inexpressada»; el retorn familiar a l’Argentina; la seva salut malaltissa, que el va abocar a la lectura voraç i a l’escriptura precoç i brillant, fins al punt que la seva mare (com a Pablo Neruda el seu pare) als 9 anys el va instar a confessar d’on havia copiat aquells escrits, entre ells la seva primera novel·la. Aquell dia va tenir la «certesa que el món era ple d’idiotes».

D’aquí a la seva decisiva trobada amb Jorge Luis Borges, que li va publicar el seu primer conte, el seu ascens fins a convertir-se en un dels grans del boom, París, els seus viatges, el seu amor pels gats i la boxa, la seva aversió a l’all i les dones de la seva vida, Aurora Bernárdez, Ugné Karvelis i Carol Dunlop.   

COMPROMÍS REVOLUCIONARI

Marchamalo «ha eludit a propòsit» temes polèmics o rumors, com ara si la seva mort, el 1984, va ser a causa de la sida per una transfusió de sang. «No aporten res de rellevant sobre la seva vida o la seva obra, en canvi sí que ho és el seu compromís polític, com amb la revolució cubana, la Nicaragua sandinista i el Xile de Salvador Allende», recalca.

L’autor sí que va poder confirmar amb la seva dona Aurora un altre episodi curiós. «En un viatge a Itàlia, per estalviar pes a l’equipatge, quan ell havia llegit la pàgina d’un llibre l’arrencava i l’hi donava a ella, que al seu torn, un cop llegida, la llençava».

FLORS A LA LÀPIDA

Notícies relacionades

Tanca el volum una foto de la seva làpida al cementiri parisenc de Montparnasse, feta per una amiga de Marchamalo el 12 de febrer passat, dia del 33è aniversari de la seva mort. «S’hi veu un ram de narcisos que ella li va portar de la nostra part i moltes ofrenes recents que demostren que segueix despertant passió i tendresa».

Nórdica, que ultima la venda del còmic a set països, acaba de recuperar a més el primer poemari de Cortázar, 'Pameos y meopas', que va publicar el 1971, en una edició il·lustrada per Pablo Auladell (guanyador del Premio Nacional de Còmic 2016).