CaixaForum il·lumina l'edat mitjana

L’edat mitjana ni va ser tan fosca ni tan bàrbara ni tenebrosa com tradicionalment s’ha explicat. Més de mil anys d’història, els que van des de la decadència de l’imperi romà al segle V fins a la reforma protestant del XVI, són molts anys per reduir-los a una idea preconcebuda de decadència que no respon a la realitat d’un moment en què es van produir grans canvis polítics, econòmics i culturals que van donar lloc a importants talents artístics i progressos intel·lectuals. Tenim, com a mostra, la construcció de castells i catedrals, i la creació de grans universitats; l’elaboració artesanal de preciosos objectes per a les esplendoroses corts reials i la poderosa Església; la regulació del comerç i el naixement dels parlaments. I tenim, també, els fonaments de l’Europa moderna.

I en això, a explicar la visió lluminosa i rica d’un període que va ser de continuïtat, encara que amb permanents sacsejades, i en el seu llegat actual se centra Els pilars d’Europa. L’edat mitjana al British Museum. Una exposició que arrenca, de manera buscada, amb una explosió de color per il·lustrar la idea que proposa. Un color que surt de tres de les peces més belles i excel·lents arribades des del museu londinenc: un tros del paviment de ceràmica vidrada del segle XII que decorava amb animals fantàstics l’abadia de Halesowen (Anglaterra); uns petits però exquisits vitralls circulars alemanys del segle XV, i una ornamentada creu processional espanyola de plata daurada i esmalt realitzada en el mateix període.

VISIÓ GLOBAL

«Una introducció que és una immersió en un món de bellesa i de color totalment inesperat», segons Elisa Durán, directora adjunta de la Fundació La Caixa. Són només tres de les 263 obres que reuneix la mostra amb l’objectiu d’exhibir la riquesa cultural i material de les elits, i presentar com era la vida urbana i cortesana del moment, així com la manera d’exercir el poder reial i eclesiàstic. Aquestes i 241 peces més procedeixen del Museu Britànic, la resta arriben des del Museu Arqueològic Nacional, del MNAC i el Museu Marès. Aquests són objectes, la majoria talles religioses o retaules, que fan de contrapunt a les peces del Britànic –centrades sobretot en el centre i el nord del continent– i que donen la perspectiva dels pobles del sud. La suma permet oferir una «visió global europea més enllà de les realitats particulars de cada un dels regnes de l’època», segons Durán. I brindar «una oportunitat en un moment com l’actual», segons Richard Lambert, president del Britànic, que per al·ludir al brexit cita Churchill: «El futur no el sabem, però el passat ens hauria de donar esperança».

BELLESA CONTRA EL TÒPIC

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

 La selecció de les peces que han viatjat des de Londres inclou obres que rarament es mostren i obres que no surten mai del seu hàbitat habitual, com Els escacs de Lewis, amb un rei que és la peça clau de l’exposició i la preferida de Lambert. El joc data del segle XII, però no es va trobar fins a 1831, a les illes Hèbrides, encara que el seu origen és noruec. Les seves peces estan tallades en ullal de morsa i són d’una exquisida factura. El seu perfecte estat, antiguitat i bellesa el converteixen en un objecte únic. Com també és única i tampoc viatja mai l’Estatueta d’un cavaller, una petita raresa de pedra que representa sant Jordi i personifica el perfecte cavaller medieval.

Encara que l’obra més apreciada per Naomi Speakman, comissària de l’exposició juntament amb Michael Lewis, és una preciosa peça de marfil tallat, el Cofre de la castellana de Vergi, que narra una desafortunada història d’amor entre dos joves amants, el duc de Borgonya i la seva dona i que acaba en tragèdia. Speakman també s’apassiona al parlar de l’astrolabi més antic d’Anglaterra, datat el 1342, i del Fermall de Wingham, procedent de Kent i realitzat en plata daurada, granats, vidre blau i nacre al segle VI. «Un objecte ple de color que va necessitar el millor talent artesanal per ser realitzat», afirma, alhora que s’interroga: «¿Com pot ser que fessin això al segle VI?» Doncs això, perquè l’edat mitjana tenia més color i més bellesa que la que diu el tòpic.